Consei General per l'Educazion e la Formazion (L.P. 5/2006)
Italiano
Ladin

L é n orghen emportant de confront, de elaborazion e de proponeta pervedù dal art. 46 de la L.P. dai 7 de aost del 2006, n. 5 (“Sistem educatif de istruzion e formazion del Trentin”).
Co la deliberazion del Consei General n. 10/2021 dai 29 de mèrz del 2021, l é stat nominà componenc del Consei General per la Educazion e la Formazion i segnores
- ens. ROBERTA DELLANTONIO - Deleghèda dal Procurador del Comun General de Fascia, con funzions de Presidenta
- prof. FEDERICO CORRADINI- Sorastant de la “Scola ladina de Fascia”
- d.ra SABRINA RASOM - Diretora del Istitut Cultural Ladino "Majon di Fascegn"
- prof.ra BARBARA BONU - Conseiera de la Union di Ladins de Fascia, deleghèda dal President
- seg. STEFANO WEISS - President del "Consei de la Scola Ladina de Fascia"
- seg. MATTIA VALENTINI - President de la Consulta di studenc de la "Scola Ladina de Fascia"
- seg.ra LUCIA GROSS - Presidenta de la Comiscion di ejames per l zertament de la cognoscenza del lengaz e de la cultura ladina
- d.ra TIZIANA CEOL - Raprejentanta de la scolines equiparèdes de Fascia
- dr SERGIO DALL'ANGELO - Raprejentant de la Provinzia Autonoma de Trent
- prof.ra DORIS FOSCO - Comembra enciarièda dal Consei di Ombolc
- dr NICOLO' WEISS - Comember enciarià dal Consei del Procura
- geom. DANIELE DEZULIAN - Comember enciarià dal Consei del Procura
- d.ra MIRELLA FLORIAN - Comembra enciarièda dal Consei del Procura
- prof. VIGILIO IORI - Raprejentant del Comun General de Fascia, enciarià dal Consei General
- prof.ra SILVIA MURER - Raprejentanta del Comun General de Fascia, enciarièda dal Consei General
L “Consei General per la Educazion e la Formazion”:
- l troa fora i besegnes educatives e formatives spezifics de la comunità ladina de Fascia;
- l tol pèrt, ensema co la Provinzia, a la definizion di ac de endrez, programazion e coordenament ouc a l'istituzion scolastica e formativa ladina;
- l se dèsc jU ence per portèr dant l stravardament del lengaz e de la cultura ladina, per armonisèr la scomenzadives de Politica Linguistica col endrez de la Scola Ladina e per smaorèr l sentiment de identità, metan en esser na rei de confront e de colaborazion anter la desvaliva realtèdes istituzionèles del teritorie.