Ti trovi in:

Home » Comuns

Menu di navigazione

Comuns

Comuns

Cianacei l à 1.907 sentadins (ai 31.12.2017) e l’é a 1.465 m. s.l.m.; fosc l é l paìsc de Fascia che à maor nonzech dal pont de veduda turistich, vedù che l é a doi varesc dai Jouves Dolomitcs (Pordoi, Sela, e Fedaa), l à a la leta n marut de portoes sun chi che se pel ruèr sorì dal zenter del Paisc, e amò apede sacotanta bela strutures turistiches modernes. Passà Ciampedel, dant de ruèr ta Cianacei, olache la val se slèria, se pel se goder l “Gran Vernel” con sie giacees che i é duc sot al limit de la neif sempiterna.
A jir en su per la val, la pruma vila che se scontra l é chela de Gries, frazion de Cianacei. Valentino Rovisi, om nasciù te na familia gardenera che se à plindernà a Moena e arlef de Tiepolo de Venezia anter l 1728 e l 2750, sul parei de la gejiola de la Madona de la Neif de Gries, fata su del 1595 con sie ciampanil carateristich a cigola, via per l 1700 l à depent Sèn Crestofol (personaje scialdi depent dai pitores fascegn). L picol tempie gotich l é stat restaurà e col 1979 aló se à podù dir messa.
Aló apede, l é n muie enteressant ence jir a veder la veia vila de Magoa, lech te chel che amò anchecondì stèsc jent, e olache l é restà dotrei cèses de legn biot fates su prescipaech del scomenz del 1600. A Gries l é ence la gejia parochièla de Cianacei dedichèda al Sacro Cher de Gejù e fata su ti egn de la seconda vera. La gejia de Sèn Florian, Sènt protetor contra l mèl da fech, enveze la é del 1500 e la é tel zenter storich de Cianacei. La gejia da pech la é stata restaurèda. Daìte troa lèrga i utères laterai de stil baroch, n bel depent a fresch da la man a nord, con depent su la sombologia de Sèn Florian e i bie ujes de bron. Te chesta gejia vegn dit messa.
L’autra frazions del Comun de Cianacei l é: Dèlba, 1.517 m. s.l.m. che l é una de la vejinanzes de la veia regola de l’età de mez e che la é da la man cencia de la Veisc. La gejia parochièla la é dedichèda a S. Antone; la é stata sagrèda l’1.07.1561 dal Piscop de Belun Biagio Aliprandini, piscop suffragan de chel che Persenon. L frabicat gotich, che l à n ciampanil spiz, fazile l é stat fat su del 1400, soravia a n veie lech de cult, e col passèr del temp l é stat resturà e fat fora. Dèlba l é ence la senta de la Direzion e Aministrazion de la Azienda de Promozion Turistica de Fascia e del stadie de la giacia, olache l é stat endrezà doi edizions di campionac mondièi de Hockey.
Penìa, 1.555 m.s.l.m. (sie inom l vegn ca dal agetif latin “pendivus” paisc logà sul ert.) l é n paisc logà enlongiajù l ruf de Dolèda e sun sia pèrt più auta troa lèrga la gejia de S. Bastian e S. Roch, sagrèda ai 3 de aost del 1562 dal Piscop de Belun. L frabicat l é de stil gotich e l à l ciampanil a cigola: i doi utères depenc “col mèrmol faus” i à n stil renascimentèl.




A 1.631 m e 1.673 m. l é Lorenz e Vera, che l é avisa la viles loghèdes su la quota più auta sul livel del mèr de duta Fascia; chiò no se pel ruèr coi auti, ma se pel se goder n panoram da marevea visavì a la gran crepa de Vernel. L é da dir che Cianacei l rec sia economìa sul turism, che va inant ence de gra a strutures de delet e sportives de gran valor (nodadoa e sauna publica, stadie de la giacia a Dèlba e lifc portamont modergn) ma l é da tegnir cont ence che te la frazions de Dèlba e Penìa vegn tegnù su la usanzes populères de chisc egn, de gra ence a gropes de folklor e culturèi che duc i egn, te ocajions particolères, i viventea festes e manifestazions.

Moena, zenter cognosciù zacan col inom Mojena, che vegn ca dal latin “mollis” che vel dir “teren tumech o paluf”, l é l prum paisc che fèsc pèrt del Comun General de Fascia che se scontra a jir su per la val, e enceben che dal pont de veduda linguistich l fae pèrt de l'area ladina, l fèsc pèrt ence, jà dal XII secol inant, de la Magnifica Comunità de Fiem. L é a 1.184 m. s l.m. e l à 2.639 sentadins (ai 31.12.2017). Donca, l é l paisc che à più sentadins de duta la val e chiò l Ruf de Costalongia e chel de Sèn Pelegrin se peta te la Veisc. L frabicat più veie de Moena fazile l é la gejia de Sèn Borcan (fata su presciapech del 1025), Sènt patron di boschieres. Sie celor de legn l é dassen n muie bel e tegnù su tras ot pilèstres orné con fegures de om; de gran valuta ence i depenc a fresch, de la fin del catercent, e i chèdres. La gejia de S. Borcan l é stat la pruma Curazia de Moena enscin al 1164, canche l é stat sagrà dal Prinz Piscop de Trent Adalpreto II la gejia de Sèn Vile, sènt parton de ades del paisc. Daite se pel veder sacotanta operes del pitor da Moena Valentino Rovisi (1715 – 1783), arlef de Tiepolo a Unejia. Paa la speisa jir a veder, enlongiajù l ruf de Costalongia, la pìcola gejia dedidèda a la Madona di set dolores cognosciuda ence col inom “La Madonnina” (1713).

La frazion de Sort 1.256 m.s.l.m (dal latin “sortis” teren de la frazion) la é dalonc 1 km da Moena. Sia picola gejia, col ciampanil a cigola, la é dedichèda al Sènt patron S. Josef. Daite se pel veder i depenc a fresch de Rovisi.

Someda m. 1.265/s.l.m. l é la frazion più veia de Moena e ence chesta la é dalonc 1 km. Sie inom l vegn ca da doi paroles fascènes: “so” o “sot” e “Meda”, inom da mont. Someda la é loghèda te na zis bela posizion, da olache se pel se goder l panoram envers l Latemar e l grop del Ciadenac. La gejia, fata su presciapech del 1530, la é dedichèda ai Sènc Fabian, Bastian e Roch, che i é stac depenc dal pitor Rovisi da Moena su la pèla.

L Forn, m. 1.168/s.l.m. dal latin “Furnus” (forn, ciaciaa) l é la frazion più a sud de Moena, che se scontra vegnan da Pardac su. La é dalonc 4 km e chiò se rejona fiamac. La gejia la é dedichèda a S. Lazer. A L Forn l é nasciù, del 1788, l botanich de gran nonzech Francesco Facchini, che l é mort a Vich del 1852. Da la frazion de L Forn se pel ruèr te lesc zis carateristics desche Medil (1.636 m.s.l.m) e Penìa (1.468 m.slm).

Ciantons tipics e carateristics de Moena l é “Ciajeole” (l cianton originèl del paisc), “Pezzé” e “Turchia” (sie inom no à nia a che veder col paisc del Medio Orient, ma piutost revèrda i torcoi duré chisc egn per sporjer la atività artejanèla).
Col 1m de jené del 2018 l é stat metù su a na vida ofizièla l nef Comun de Sèn Jan, nasciù co la fujion di comuns de Vich e de Poza.

Vich (inom che vegn ca dal latin “vicus” = vilaje) l é na frazion che à 1.258 sentadins (ai 31.12.2017) e che la é a 1.382 m./s.l.m. Enveze la frazion de Poza (inom che vegn ca dal latin “puteus” = poz) l’à 2.279 sentadins (ai 31.12.2017) e la troa lèrga te la pèrt più lèria e zentrèla de Fascia, a 1.325 m./ s.l.m.

Vich l é l capolech storich, politich, religiuos e zivil de la veia Comunità Generèla de Fascia; per chest l é stat senta di massees de cort, di capitans e di giudizi de la val, estra che di piovegn, descheche se pel entener da la denominazion de la gejia de Sèn Jan Batista, “La Pieif”, avisa l zenter religious de la “plebs”, de la jent, de duta la val. La gejia de Sèn Jan, che la é stata fata su a la fin del 1400, l é stat la gejia mère de duta la gejies federèles de la Comunità de Fascia per la gran festes religiouses e per l batum. L fabricat l é de stil gotich – da mont con n ciampanil aut e spiz. Daite, te l’abside, se pel veder doi gregn parees con depenc a fresch che fèsc referiment a la scola tiroleisa, e sun un de chisc, che l é del an 1498, l é depent su scenes de vita de Sèn Jan. L utèr l é de stil neogotich e l é stat fat su presciapech a la fin del 800.
Semper te la frazion de Vich se pel veder n “santuarie”: la gejia de S. Ugèna, Sènta Patrona de Fascia. L prum document che zertifichea che l é chesta gejia l é del 1237, ma la é stata sagrèda del 1452. Enlongiajù la gejia de Sent’Ugèna l é la picola gejiola de S. Moriz che podessa esser l frabicat religious più veie de duta la Val.
Te la frazion de Poza l é la senta del Istitut Cultural Ladin Majon di Fascegn, chela del Museo Ladin, ma Poza l é ence la senta del Comun General de Fascia e de la Scola Ladina de Fascia.

Te la frazion de Poza, se se se vèrda dìntorn, se pel aprijièr i bie bosć de la Mont da Poza, olache se pel ruèr col auto fin te Sauch e Tieje e se pel amò veder sacotenc “baic” e “tieje” che, chi egn, i vegnia duré desche deposit per l fegn e desche majon per la sajon da d’istà per chi che jia sa mont a fèr fegn o a monteèr co la besties. Da la man a nord se pel veder l grop del Saslonch, e a ovest se pel veder i spic del Larsech.
Paa la speisa jir a veder ence l frabicat “La Torn”, (la tor), olache ades l é ite na cèsa, che l’à na strutura a cadrat con spionaes: l é l soul ejempie de fortificazion veia en esser te val (XVI secol).
L é ben fat segnalèr che sul tegnir de Poza l é na fontèna idrosolforousa, cognosciuda ja te l’età de mez, durèda jà enlouta per varir da la malaties de la pel e del fià bianch.
Del 1926 l comun de Poza l é stat tout ju e sie tegnir l é stat metù apede a chel del comun de Vich, dò, del 1952 l comun l é stat metù su endodanef jontan ite ence l tegnir del ex comun de Perra, cognosciù anchecondì col inom de Pera.
Etres lesc dassen particolères che l é ben fat recordèr e che fèsc pèrt del comun de Sèn Jan l é: Valongia (dal latin “vallis longa”, picola vila che la é dalonc 1,5 km da Vich, Tamion (fazile dal latin “Tubulatum” frabicat de brees de legn, donca “Tobià” per ladin) che l é dalonc presciapech 4 km da Vich; Pera (dal latin “petra” = pera) toponim che fazile l vegn ca da n gran peron logà ju enlonguiajù l’hotel Rizzi, che l é dalonc 1 km da Poza; Meida che l é da la man cencia de la Veisc a Poza; Roch e Muncion che i é sora Pera.

Aldò de la sentenza de la Cort Costituzionèla n. 210 dai 25 de setember del 2018, publichèda su la G.O. - 1a serie Spezièla - Cort Costituzionèla n. 47 dai 28/11/2018 e sul B.U.R. N. 49 dai 6/12/2018, che l’à declarà la no legitimità costituzionèla de la lege de la Region autonoma Trentin – Sudtirol dai 31 de otober del 2017, n. 8, te la pèrts olache vegn durà l inom “Sèn Jan di Fassa-Sèn Jan” empede “San Giovanni di Fassa-Sèn Jan", l inom del Comun l é doventà San Giovanni di Fassa / Sèn Jan

L é l Comun più picol de duta la val, con sie 564 sentadins (ai 31.12.2017), spartii anter Mazin, Ciampestrin e Fontanac, paijes che se scontra a jir en su per la val, a presciapech 1.372 m.s.l.m. Da Mazin, se se vèrda a nord est, se veit Sas Pordoi (Grop del Sela) e se se vèrda a sud, enveze, se veit la crepa da calcar de Sas da le Doudesc. No saon inout da olache vegn ca l inom del paisc; somea aboncont, che l vegne ca dal todesch “Mazung” e che l sie leà a l'atività di molins. Defat enlongiajù l ruf de Udai se pel veder amò resć de sacotenc molins che jia tras sia èghes. Con la èghes de chest ruf, dant de se petèr te la Veisc, vegnia fat jir, amò dant che l secol passà, ence sacotanta sies. La gejia parochièla dedichèda a S. Maria Madalena, declarèda del 1802 espositura del Decanat de Fascia, la é presciapech del 1500. La raides che ponta via da Mazin les é dassen beles. Avisa da Mazin se pel ruèr te la val de Antermoa, da olache se rua sotite a la crepes del Ciadenac; se trata de na val ciavèda ite e ite te la dolomia ladinica e sotite chesta crepes l é n picol lech (lech de Antermoa m. 2.497) leà a la veia conties ladines. Estra apede da Mazin se pel ruèr ence te la Val de Udai.

Frazions del comun de Mazin l é Ciampestrin (dal latin “campester” = campestre) e Fontanac, dal ladin “fontèna” per segnalèr che se trata de n teren con fontènes de èga; l é un di toponimes più veies de Fascia, jà scrit te n document del 1142, metù dant desche “Vundenates”.
Soraga (dal latin “supra aquam”, che vel dir fat su delà da l'èga, donca delà da la Veisc), l é l prum paisc che te scontres vegnan da Moena su e da chiò se pel se goder n bel panoram envers l grop del Ciadenac. L à presciapech 699 sentadins e l é a 1.210 m sul livel del mèr; l era n paisc sul confin teritorièl anter l Prinzipat Piscopal de Trent e chel de Persenon (de chel che duta Fascia fajea pèrt, fora che Moena). Se pel dir che Soraga sie stat anter la viles più veies de la val. La belota gejiola dedichèda a la Conzeta la é del 1660, sie utèr l é de stil neogotich e la é sun Barbide. La gejia parochièla de Soraga, enveze, dedichèda a Sèn Piere e Paul, l é una de la più veies de la Val. Sie utèr, fat su anter l 1670/1680, l é de legn dorà e l é belebon decorà. L vegn dal Dom de Busan e l é stat logà a Soraga del 1802 ensema col tabernacol zipià fora a S. Cristina te Gherdena.
Sie inom ladin l vegn ca dal latin “Campus” = ciamp; l paisc l é a 1.448 m./s.l.m. e l à 730 sentadins (ai 31.12.2017). L paisc l é logà japede l Col Rodela, cognosciù ence desche “Barcon de la Dolomites”, a cajon del bel panoram che se pel se goder da colassù. Sun Rodela se rua da Ciampedel su, tras l modern impiant portamont. Da la man a Nord Ovest se veit l grop dolomitich del Saslonch e a nord est la bela crepa de Sas Pordoi, l Sela e la Marmolèda. Paa la speisa jir a pe te Val Duron, con sie bie pré e fiores; Duron l é la valèda che spartesc l grop del Ciadenac e chel del Saslonch. Te chest raion chi da Ciampedel i mena scialdi la besties sa mont e i va a a fèr fegn, e da da chiò ponta via l troi che mena aló da la crepes de la Mont de Sousc, percors preistorich de coleament e de barat comerzièl co la jent de Sousc, Ciastelrot e Tires. La gejia parochièla, dedichèda a Sèn Felip e Giacum, l é una anter cheles più veies de la val, e la vegn nominèda per la pruma outa te n document del 1245. Del 1525 la é stata fata su aldò del stil gotich atuèl. Sul parei da la man a sud de la gejia, apede a duc i depenc a fresch, l é stat depent n gran Sèn Crestofol (1689).
Na carateristica frazion da mont, stravardèda dal pont de veduda urbanistich e ambientèl, l é Pian, vila logèda soravia Ciampedel, a 1540 m.s.l.m. Ciampedel l é stat l prum zenter turistich - alpinistich de Fascia, con i Hotìe “Mulino” e “Agnello d’oro”. Paisc de nonzech tel mond scientifich internazionèl (vedù l gran valor geologich che à chest lech), endèna la seconda metà del Otcent l é doventà l lech de departida de sacotanta esplorazions su la Dolomites.