Comuns
A jir en su per la val, la pruma vila che se scontra l é chela de Gries, frazion de Cianacei. Valentino Rovisi, om nasciù te na familia gardenera che se à plindernà a Moena e arlef de Tiepolo de Venezia anter l 1728 e l 2750, sul parei de la gejiola de la Madona de la Neif de Gries, fata su del 1595 con sie ciampanil carateristich a cigola, via per l 1700 l à depent Sèn Crestofol (personaje scialdi depent dai pitores fascegn). L picol tempie gotich l é stat restaurà e col 1979 aló se à podù dir messa.
Aló apede, l é n muie enteressant ence jir a veder la veia vila de Magoa, lech te chel che amò anchecondì stèsc jent, e olache l é restà dotrei cèses de legn biot fates su prescipaech del scomenz del 1600. A Gries l é ence la gejia parochièla de Cianacei dedichèda al Sacro Cher de Gejù e fata su ti egn de la seconda vera. La gejia de Sèn Florian, Sènt protetor contra l mèl da fech, enveze la é del 1500 e la é tel zenter storich de Cianacei. La gejia da pech la é stata restaurèda. Daìte troa lèrga i utères laterai de stil baroch, n bel depent a fresch da la man a nord, con depent su la sombologia de Sèn Florian e i bie ujes de bron. Te chesta gejia vegn dit messa.
L’autra frazions del Comun de Cianacei l é: Dèlba, 1.517 m. s.l.m. che l é una de la vejinanzes de la veia regola de l’età de mez e che la é da la man cencia de la Veisc. La gejia parochièla la é dedichèda a S. Antone; la é stata sagrèda l’1.07.1561 dal Piscop de Belun Biagio Aliprandini, piscop suffragan de chel che Persenon. L frabicat gotich, che l à n ciampanil spiz, fazile l é stat fat su del 1400, soravia a n veie lech de cult, e col passèr del temp l é stat resturà e fat fora. Dèlba l é ence la senta de la Direzion e Aministrazion de la Azienda de Promozion Turistica de Fascia e del stadie de la giacia, olache l é stat endrezà doi edizions di campionac mondièi de Hockey.
Penìa, 1.555 m.s.l.m. (sie inom l vegn ca dal agetif latin “pendivus” paisc logà sul ert.) l é n paisc logà enlongiajù l ruf de Dolèda e sun sia pèrt più auta troa lèrga la gejia de S. Bastian e S. Roch, sagrèda ai 3 de aost del 1562 dal Piscop de Belun. L frabicat l é de stil gotich e l à l ciampanil a cigola: i doi utères depenc “col mèrmol faus” i à n stil renascimentèl.
A 1.631 m e 1.673 m. l é Lorenz e Vera, che l é avisa la viles loghèdes su la quota più auta sul livel del mèr de duta Fascia; chiò no se pel ruèr coi auti, ma se pel se goder n panoram da marevea visavì a la gran crepa de Vernel. L é da dir che Cianacei l rec sia economìa sul turism, che va inant ence de gra a strutures de delet e sportives de gran valor (nodadoa e sauna publica, stadie de la giacia a Dèlba e lifc portamont modergn) ma l é da tegnir cont ence che te la frazions de Dèlba e Penìa vegn tegnù su la usanzes populères de chisc egn, de gra ence a gropes de folklor e culturèi che duc i egn, te ocajions particolères, i viventea festes e manifestazions.
La frazion de Sort 1.256 m.s.l.m (dal latin “sortis” teren de la frazion) la é dalonc 1 km da Moena. Sia picola gejia, col ciampanil a cigola, la é dedichèda al Sènt patron S. Josef. Daite se pel veder i depenc a fresch de Rovisi.
Someda m. 1.265/s.l.m. l é la frazion più veia de Moena e ence chesta la é dalonc 1 km. Sie inom l vegn ca da doi paroles fascènes: “so” o “sot” e “Meda”, inom da mont. Someda la é loghèda te na zis bela posizion, da olache se pel se goder l panoram envers l Latemar e l grop del Ciadenac. La gejia, fata su presciapech del 1530, la é dedichèda ai Sènc Fabian, Bastian e Roch, che i é stac depenc dal pitor Rovisi da Moena su la pèla.
L Forn, m. 1.168/s.l.m. dal latin “Furnus” (forn, ciaciaa) l é la frazion più a sud de Moena, che se scontra vegnan da Pardac su. La é dalonc 4 km e chiò se rejona fiamac. La gejia la é dedichèda a S. Lazer. A L Forn l é nasciù, del 1788, l botanich de gran nonzech Francesco Facchini, che l é mort a Vich del 1852. Da la frazion de L Forn se pel ruèr te lesc zis carateristics desche Medil (1.636 m.s.l.m) e Penìa (1.468 m.slm).
Ciantons tipics e carateristics de Moena l é “Ciajeole” (l cianton originèl del paisc), “Pezzé” e “Turchia” (sie inom no à nia a che veder col paisc del Medio Orient, ma piutost revèrda i torcoi duré chisc egn per sporjer la atività artejanèla).
Vich (inom che vegn ca dal latin “vicus” = vilaje) l é na frazion che à 1.258 sentadins (ai 31.12.2017) e che la é a 1.382 m./s.l.m. Enveze la frazion de Poza (inom che vegn ca dal latin “puteus” = poz) l’à 2.279 sentadins (ai 31.12.2017) e la troa lèrga te la pèrt più lèria e zentrèla de Fascia, a 1.325 m./ s.l.m.
Vich l é l capolech storich, politich, religiuos e zivil de la veia Comunità Generèla de Fascia; per chest l é stat senta di massees de cort, di capitans e di giudizi de la val, estra che di piovegn, descheche se pel entener da la denominazion de la gejia de Sèn Jan Batista, “La Pieif”, avisa l zenter religious de la “plebs”, de la jent, de duta la val. La gejia de Sèn Jan, che la é stata fata su a la fin del 1400, l é stat la gejia mère de duta la gejies federèles de la Comunità de Fascia per la gran festes religiouses e per l batum. L fabricat l é de stil gotich – da mont con n ciampanil aut e spiz. Daite, te l’abside, se pel veder doi gregn parees con depenc a fresch che fèsc referiment a la scola tiroleisa, e sun un de chisc, che l é del an 1498, l é depent su scenes de vita de Sèn Jan. L utèr l é de stil neogotich e l é stat fat su presciapech a la fin del 800.
Semper te la frazion de Vich se pel veder n “santuarie”: la gejia de S. Ugèna, Sènta Patrona de Fascia. L prum document che zertifichea che l é chesta gejia l é del 1237, ma la é stata sagrèda del 1452. Enlongiajù la gejia de Sent’Ugèna l é la picola gejiola de S. Moriz che podessa esser l frabicat religious più veie de duta la Val.
Te la frazion de Poza l é la senta del Istitut Cultural Ladin Majon di Fascegn, chela del Museo Ladin, ma Poza l é ence la senta del Comun General de Fascia e de la Scola Ladina de Fascia.
Te la frazion de Poza, se se se vèrda dìntorn, se pel aprijièr i bie bosć de la Mont da Poza, olache se pel ruèr col auto fin te Sauch e Tieje e se pel amò veder sacotenc “baic” e “tieje” che, chi egn, i vegnia duré desche deposit per l fegn e desche majon per la sajon da d’istà per chi che jia sa mont a fèr fegn o a monteèr co la besties. Da la man a nord se pel veder l grop del Saslonch, e a ovest se pel veder i spic del Larsech.
Paa la speisa jir a veder ence l frabicat “La Torn”, (la tor), olache ades l é ite na cèsa, che l’à na strutura a cadrat con spionaes: l é l soul ejempie de fortificazion veia en esser te val (XVI secol).
L é ben fat segnalèr che sul tegnir de Poza l é na fontèna idrosolforousa, cognosciuda ja te l’età de mez, durèda jà enlouta per varir da la malaties de la pel e del fià bianch.
Del 1926 l comun de Poza l é stat tout ju e sie tegnir l é stat metù apede a chel del comun de Vich, dò, del 1952 l comun l é stat metù su endodanef jontan ite ence l tegnir del ex comun de Perra, cognosciù anchecondì col inom de Pera.
Etres lesc dassen particolères che l é ben fat recordèr e che fèsc pèrt del comun de Sèn Jan l é: Valongia (dal latin “vallis longa”, picola vila che la é dalonc 1,5 km da Vich, Tamion (fazile dal latin “Tubulatum” frabicat de brees de legn, donca “Tobià” per ladin) che l é dalonc presciapech 4 km da Vich; Pera (dal latin “petra” = pera) toponim che fazile l vegn ca da n gran peron logà ju enlonguiajù l’hotel Rizzi, che l é dalonc 1 km da Poza; Meida che l é da la man cencia de la Veisc a Poza; Roch e Muncion che i é sora Pera.
Aldò de la sentenza de la Cort Costituzionèla n. 210 dai 25 de setember del 2018, publichèda su la G.O. - 1a serie Spezièla - Cort Costituzionèla n. 47 dai 28/11/2018 e sul B.U.R. N. 49 dai 6/12/2018, che l’à declarà la no legitimità costituzionèla de la lege de la Region autonoma Trentin – Sudtirol dai 31 de otober del 2017, n. 8, te la pèrts olache vegn durà l inom “Sèn Jan di Fassa-Sèn Jan” empede “San Giovanni di Fassa-Sèn Jan", l inom del Comun l é doventà San Giovanni di Fassa / Sèn Jan
Frazions del comun de Mazin l é Ciampestrin (dal latin “campester” = campestre) e Fontanac, dal ladin “fontèna” per segnalèr che se trata de n teren con fontènes de èga; l é un di toponimes più veies de Fascia, jà scrit te n document del 1142, metù dant desche “Vundenates”.
Na carateristica frazion da mont, stravardèda dal pont de veduda urbanistich e ambientèl, l é Pian, vila logèda soravia Ciampedel, a 1540 m.s.l.m. Ciampedel l é stat l prum zenter turistich - alpinistich de Fascia, con i Hotìe “Mulino” e “Agnello d’oro”. Paisc de nonzech tel mond scientifich internazionèl (vedù l gran valor geologich che à chest lech), endèna la seconda metà del Otcent l é doventà l lech de departida de sacotanta esplorazions su la Dolomites.