Comune di San Giovanni di Fassa - Sèn Jan

Vich (inom che vegn ca dal latin “vicus” = vilaje) l é na frazion che à 1.258 sentadins (ai 31.12.2017) e che la é a 1.382 m./s.l.m. Enveze la frazion de Poza (inom che vegn ca dal latin “puteus” = poz) l’à 2.279 sentadins (ai 31.12.2017) e la troa lèrga te la pèrt più lèria e zentrèla de Fascia, a 1.325 m./ s.l.m.
Vich l é l capolech storich, politich, religiuos e zivil de la veia Comunità Generèla de Fascia; per chest l é stat senta di massees de cort, di capitans e di giudizi de la val, estra che di piovegn, descheche se pel entener da la denominazion de la gejia de Sèn Jan Batista, “La Pieif”, avisa l zenter religious de la “plebs”, de la jent, de duta la val. La gejia de Sèn Jan, che la é stata fata su a la fin del 1400, l é stat la gejia mère de duta la gejies federèles de la Comunità de Fascia per la gran festes religiouses e per l batum. L fabricat l é de stil gotich – da mont con n ciampanil aut e spiz. Daite, te l’abside, se pel veder doi gregn parees con depenc a fresch che fèsc referiment a la scola tiroleisa, e sun un de chisc, che l é del an 1498, l é depent su scenes de vita de Sèn Jan. L utèr l é de stil neogotich e l é stat fat su presciapech a la fin del 800.
Semper te la frazion de Vich se pel veder n “santuarie”: la gejia de S. Ugèna, Sènta Patrona de Fascia. L prum document che zertifichea che l é chesta gejia l é del 1237, ma la é stata sagrèda del 1452. Enlongiajù la gejia de Sent’Ugèna l é la picola gejiola de S. Moriz che podessa esser l frabicat religious più veie de duta la Val.
Te la frazion de Poza l é la senta del Istitut Cultural Ladin Majon di Fascegn, chela del Museo Ladin, ma Poza l é ence la senta del Comun General de Fascia e de la Scola Ladina de Fascia.
Te la frazion de Poza, se se se vèrda dìntorn, se pel aprijièr i bie bosć de la Mont da Poza, olache se pel ruèr col auto fin te Sauch e Tieje e se pel amò veder sacotenc “baic” e “tieje” che, chi egn, i vegnia duré desche deposit per l fegn e desche majon per la sajon da d’istà per chi che jia sa mont a fèr fegn o a monteèr co la besties. Da la man a nord se pel veder l grop del Saslonch, e a ovest se pel veder i spic del Larsech.
Paa la speisa jir a veder ence l frabicat “La Torn”, (la tor), olache ades l é ite na cèsa, che l’à na strutura a cadrat con spionaes: l é l soul ejempie de fortificazion veia en esser te val (XVI secol).
L é ben fat segnalèr che sul tegnir de Poza l é na fontèna idrosolforousa, cognosciuda ja te l’età de mez, durèda jà enlouta per varir da la malaties de la pel e del fià bianch.
Del 1926 l comun de Poza l é stat tout ju e sie tegnir l é stat metù apede a chel del comun de Vich, dò, del 1952 l comun l é stat metù su endodanef jontan ite ence l tegnir del ex comun de Perra, cognosciù anchecondì col inom de Pera.
Etres lesc dassen particolères che l é ben fat recordèr e che fèsc pèrt del comun de Sèn Jan l é: Valongia (dal latin “vallis longa”, picola vila che la é dalonc 1,5 km da Vich, Tamion (fazile dal latin “Tubulatum” frabicat de brees de legn, donca “Tobià” per ladin) che l é dalonc presciapech 4 km da Vich; Pera (dal latin “petra” = pera) toponim che fazile l vegn ca da n gran peron logà ju enlonguiajù l’hotel Rizzi, che l é dalonc 1 km da Poza; Meida che l é da la man cencia de la Veisc a Poza; Roch e Muncion che i é sora Pera.
Aldò de la sentenza de la Cort Costituzionèla n. 210 dai 25 de setember del 2018, publichèda su la G.O. - 1a serie Spezièla - Cort Costituzionèla n. 47 dai 28/11/2018 e sul B.U.R. N. 49 dai 6/12/2018, che l’à declarà la no legitimità costituzionèla de la lege de la Region autonoma Trentin – Sudtirol dai 31 de otober del 2017, n. 8, te la pèrts olache vegn durà l inom “Sèn Jan di Fassa-Sèn Jan” empede “San Giovanni di Fassa-Sèn Jan", l inom del Comun l é doventà San Giovanni di Fassa / Sèn Jan
