Comune di Moena

Ti trovi in:

Home » Comuns » Comune di Moena

Menu di navigazione

Comuns

Comune di Moena

fotografia di Moena
Moena, zenter cognosciù zacan col inom Mojena, che vegn ca dal latin “mollis” che vel dir “teren tumech o paluf”, l é l prum paisc che fèsc pèrt del Comun General de Fascia che se scontra a jir su per la val, e enceben che dal pont de veduda linguistich l fae pèrt de l'area ladina, l fèsc pèrt ence, jà dal XII secol inant, de la Magnifica Comunità de Fiem. L é a 1.184 m. s l.m. e l à 2.639 sentadins (ai 31.12.2017). Donca, l é l paisc che à più sentadins de duta la val e chiò l Ruf de Costalongia e chel de Sèn Pelegrin se peta te la Veisc. L frabicat più veie de Moena fazile l é la gejia de Sèn Borcan (fata su presciapech del 1025), Sènt patron di boschieres. Sie celor de legn l é dassen n muie bel e tegnù su tras ot pilèstres orné con fegures de om; de gran valuta ence i depenc a fresch, de la fin del catercent, e i chèdres. La gejia de S. Borcan l é stat la pruma Curazia de Moena enscin al 1164, canche l é stat sagrà dal Prinz Piscop de Trent Adalpreto II la gejia de Sèn Vile, sènt parton de ades del paisc. Daite se pel veder sacotanta operes del pitor da Moena Valentino Rovisi (1715 – 1783), arlef de Tiepolo a Unejia. Paa la speisa jir a veder, enlongiajù l ruf de Costalongia, la pìcola gejia dedidèda a la Madona di set dolores cognosciuda ence col inom “La Madonnina” (1713).

La frazion de Sort 1.256 m.s.l.m (dal latin “sortis” teren de la frazion) la é dalonc 1 km da Moena. Sia picola gejia, col ciampanil a cigola, la é dedichèda al Sènt patron S. Josef. Daite se pel veder i depenc a fresch de Rovisi.

Someda m. 1.265/s.l.m. l é la frazion più veia de Moena e ence chesta la é dalonc 1 km. Sie inom l vegn ca da doi paroles fascènes: “so” o “sot” e “Meda”, inom da mont. Someda la é loghèda te na zis bela posizion, da olache se pel se goder l panoram envers l Latemar e l grop del Ciadenac. La gejia, fata su presciapech del 1530, la é dedichèda ai Sènc Fabian, Bastian e Roch, che i é stac depenc dal pitor Rovisi da Moena su la pèla.

L Forn, m. 1.168/s.l.m. dal latin “Furnus” (forn, ciaciaa) l é la frazion più a sud de Moena, che se scontra vegnan da Pardac su. La é dalonc 4 km e chiò se rejona fiamac. La gejia la é dedichèda a S. Lazer. A L Forn l é nasciù, del 1788, l botanich de gran nonzech Francesco Facchini, che l é mort a Vich del 1852. Da la frazion de L Forn se pel ruèr te lesc zis carateristics desche Medil (1.636 m.s.l.m) e Penìa (1.468 m.slm).

Ciantons tipics e carateristics de Moena l é “Ciajeole” (l cianton originèl del paisc), “Pezzé” e “Turchia” (sie inom no à nia a che veder col paisc del Medio Orient, ma piutost revèrda i torcoi duré chisc egn per sporjer la atività artejanèla).
CAP
38035
Stemma
fotografia di Moena
Abitanti
2639
Superficie km2
82
Altitudine (metri sul livello del mare)
1184
Codice Istat
022118
Frazioni
L Forno, Medil, Sèn Pelegrin, Penia, Someda, Sort
Nome degli abitanti
chi da Moena - sorainom de paìsc Porcìe
Sede comunale principale