L Comun General

L Comun General de Fascia l é n ent local teritorièl che l é stat metù su aldò del articol 8 de la lege costituzionèla dai 4 de dezember del 2017, n. 1 che à mudà, a chesta vida, l articol 102 del Statut de Autonomia de la Region Trentin-Sudtirol/Sudtirol.

Servijes e Ofizies

Chiò te pes veder l schem del organigram del Comun General de Fascia

I servijes del Comun General de Fascia i é spartii te set "Unitèdes Organisatives"

Ve meton dant la lingia del personal dependent che, te chest moment, laora per l ent.

Te chesta sezion vegn portà dant dotrei servijes che l Comun general de Fascia l ge sporc ai sentadins te sia senta.

L Comun General fèsc a saer

di Venerdì, 29 Maggio 2026
avviso

Publicon chiò sotite la convocazions de la proa a ousc del ejam per l zertament de la cognoscenza del lengaz e de la cultura ladina de la sescion resservèda ai studenc del quinto an di lizees de la Scola Ladina de Fascia an de scola 2025-2026, livel C1 e B2, coi oraries de vigni candidat.
I candidac cogn ruèr al ejam per temp e con n document de recognosciment valevol.
Per poder veder la proa scrita ge volarà spetèr che se sere su la sescion d’ejam e tor n apuntament dantfora: tel. 0462 764500 opz. 4 / direzion mail cultura@cgf.tn.it



di Giovedì, 21 Maggio 2026
avviso

CAN? Canche l é orì l ZRM scin canche n'é 

di Giovedì, 14 Maggio 2026
Immagine decorativa

Con determinazions n. 226 e n. 227 dai 13.05.2026 l é stat aproà la graduatories che revèrda la domanes de contribut integratif per l fit portèdes dant dai Sentadins de la Comunità europeèna e da sentadins no de la Comunità Europeèna dai 15.01.2026 ai 27.02.2026. 

ENJONTA Graduatoria C

ENJONTA Graduatoria E

di Venerdì, 08 Maggio 2026
Immagine decorativa

L Pian Nazionèl de Rescomenz e Resilienza (PNRR) l é l strument che met dant i obietives, la reformes e i investiments che la Tèlia vel fèr de gra ai fondi europeegn de Next Generation EU, per deslejierir l peis economich e sozièl de la pandemia e fèr a na moda che la Tèlia sie n Paisc più giust, ecologich e inclusif, con na economia più competitiva, dinamica e inovativa.

L PNRR l tol ite trei prioritèdes trasversèles condividudes a livel european (digitalisazion e inovazion, transizion ecologica e inclujion sozièla) e l se svilupea aldò de 16 Componentes, binèdes ensema te 6 miscions:

- Digitalisazion, inovazion, competitività, cultura e turism (M1)

- Revoluzion e transizion ecologica (M2)

- Infrastrutures per na mobilità sostegnibola (M3)

- Istruzion e enrescida (M4)

-Inclujion e coejion (M5)

-Sanità (M6)

Descour de più sul PNRR (https://www.italiadomani.gov.it/content/sogei-ng/it/it/home.html)

di Lunedì, 20 Aprile 2026
Immagine decorativa

L Istitut Cultural Ladin chiama ite i cores de Fascia per smaorèr l’arpejon de noscia musega con de neva compojizions per fascian

di Mercoledì, 17 Settembre 2025
avviso

Contribut per didèr a paèr ju l cost del fit out a families che vegn a stèr te un di Comuns che fèsc pèrt del teritorie del Comun General de Fascia dant dai 31 de dezember del 2026. 

La domanes les vegn binèdes su dai 22/09/2025 ai 31/08/2026 aló da la U.O. di Servijes Tecnics e de Frabica del Comun General de Fascia con apuntament dantfora. 

Duta la informazions les é a la leta drucan chest link: https://www.comungeneraldefascia.tn.it/lad/Arees-tematiches/Intervenc-en-cont-de-frabica-abitativa-slejierida-e-publica

Met vèrda

I dac, la informazions e i documenc che fèsc pèrt de chesta sezion, che à inom "Aministrazion Trasparenta", i vegn publiché aldò de chel che vegn stabilì coi oblighes de publicazion, trasparenza e sparpagnament di dac da man de l'aministrazions publiches. Sie regolament organich l vegn stabilì aldò de la Lege dai 6 de november del 2012, n. 190, de la Lege regionèla dai 29 de otober del 2014 n. 10 e del Decret legislatif...

Te chesta sezion te pes troèr la neves, la informazions e la comunicazions che pel esser de ùtol per la jent e che mana fora l Comun general de Fascia.

Te chesta sezion se pel troèr i documenc e i formulères per poder portèr dant la domanes de contribut o per se emprevaler di servijes sporc dal Comun general de Fascia.

Arees Tematiches

I servijes linguistics e culturèi porta dant e se cruzia de la scomenzadives outes a la promozion e al sparpagnament del lengaz e de la cultura ladina.

T.M.L. - Tele Mendranzes Linguistiches, è il canale digitale dedicato alle minoranze linguistiche presenti nella Provincia di Trento. 

L sistem per paèr e per resservèr l servije de mensa de la scola ades l’à n endrez deldut automatisà.

Sezion aposta olache te pes troèr duta la neves en cont del servije per la assistenza sozièla che ge vegn sport a duc i sentadins che stèsc sul tegnir de la comunanza, per ge fèr front ai besegnes sozio-assistenzièi che pel aer la jent te sia vita, vegnan a esser n pont de referiment per duc i besegnes.

L Comun general de Fascia l gestesc i servijes per la regoeta, l trasport e la desgorta del refudam urban co la delega di set Comuns de la val.

area_tematica

L Comun general de Fascia l sostegn i joegn, sia potenzialitèdes e sie talenc tras l projet "Leames: in rete con la tua valle - en rei con tia val". 

L teritorie

L Comun General de Fascia l gestesc dotrei ativitèdes en cont del stravardament del ambient e de la manutenzion del teritorie.

 

Te chesta sezion te saprès i evenc, la scontrèdes e la manifestazions che vegn endrezà te Fascia.

Te chesta sezion te vegn portà dant i desvalives musees en esser te Fascia.

Te Fascia l'é sacotenc lesc de cult che te pes jir a veder e descorir te sia beleza.

La neves che vegn scrit te chesta sezion les vegn cà dal liber "Testimonianze di storia e d'arte nelle valli ladine", scrit da Eugen Trapp e publicà del 2006 da l'istitut ladin Micura de Rü.

 

 

 

L projet "Lurèr fascian" l vegn ca da na colaborazion nasciuda del 2013 anter l Comun General de Fascia, la sociazion di Artejegn e di boteghieres de Fascia, con chela de sparpagnèr fora l'identità ladina te Fascia ence tel setor de l'economia, con chela de spenjer i fascegn a se emprevaler di artejegn e di boteghieres dal post, a na vida da fèr cognoscer miec i servijes che aon a la leta sul teritorie, soraldut te chisc egn...