L Comun General de Fascia (Art. 8. L. Cost. 1 dicembre 2017, n.1)

L Comun General de Fascia l é n ent local teritorièl che l é stat metù su aldò del articol 8 de la lege costituzionèla dai 4 de dezember del 2017, n. 1 che à mudà, a chesta vida, l articol 102 del Statut de Autonomia de la Region Trentin-Sudtirol/Sudtirol.
Belapontin aldò de la fontèna normativa costituzionèla che la lo perveit, l Comun General de Fascia l é n ent local teritorièl con autonomia politica, che l se enjonta apede a chi pervedui dal articol 114 de la Costituzion. L é, en curt, na particolarità deleite del ordenament de la Republica.
Nasciù desche ent soziatif di comuns, al medemo livel de l’autra comunitèdes de Val de la Provinzia de Trent, e regolamentà co la lege provinzièla dai 16 de jugn del 2006, n. 3, l à tout su, jà timpruma, funzions e carateristiches particolères. Per chest se pel dir che jà enlouta sie perfil l era chel de n ent local teritorièl. L’autonomia de meter ju sie statut, la previjion de la litazion direta de sie orghegn, la bandiera desche simbol distintif, la funions particolères e l recognosciment desche ent che raprejenta la comunanza ladina à fat acioche, jà da enlouta, sie n model deldut fora de anter. Descheche se à podù veder, aboncont, l é tras la L. cost 1/2017 che sia natura de ent local autonom la vegn recognosciuda en dut e per dut.
Paa la speisa tor ca l aericol 8 de la L.cost. 1/2017: “Al Comun General de Fascia, ent soracomunèl metù su sul teritorie che corespon a chel di comuns pervedui dal articol 48, coma 3, la region e la Provinzia de Trent pel ge dèr su, ge passèr o ge dèr su la delega per funzions aministratives, encèries o ativitèdes sies, emportantes per la valorisazion de la mendranza linguistica ladina”.
Almoto, l Comun General de Fascia no l é bele demò n ent local, ma l raprejenta na mesura de stravardament e de svilup de la mendranza linguistica. De fat, l legislator costituzionèl, tel ge recognoscer al Comun General de Fascia de esser n ent esponenzièl de la comunanza ladina, l à conscidrà che l ge recognoscer na autonomia aministrativa particolèra sie l strument fondamentèl per la valorisazion de sia identità.
La desposizion no la met dant la competenzes che Region e Provinzia pel ge passèr al Comun General de Fascia, ma la dèsc l met di troèr fora, col tegnir cont demò de la limitazion de la strumentalità che serf per valorisèr la mendanza linguistica ladina. L é chièr, aboncont, che, vedù i sacotenc setores de la azion aministrativa te chi che vegn tout ite la “valorisazion de la mendranza linguistica ladina”, da la materies coleèdes maormenter a la doura del lengaz e a la cultura, a cheles che revèrda la dimaniches sozièles e economiches, fosc Region e Provinzia podessa ge trasferir la funzions aministratives che revèrda duta la materies per cheles che les à competenza legislativa.
L Statut del Comun General de Fascia
L Comun General à n sie statut tout su adum e deliberà da duc i comuns de Fascia e aproà co la Lege Provinzièla (L.P. 1/2010). Chest l troa fora i orghegn, l stabilesc la modalitèdes de litazion e l stabilesc la encèries dates su.
• L.P. 1/2010: Statuto del Comun General de Fascia
https://www.consiglio.provincia.tn.it/leggi-e-archivi/codice-provinciale/Pages/legge.aspx?uid=21177
L Statut l defenesc l endrez istituzionèl del ent che se desferenziea dai modie tradizionèi de governance per aer, apede al Consei General, (radunanza), al Consei de Procura (Jonta) e al Procurador (president del ent) ence n quarto orghen che à inom Consei di Ombolc, metù adum dal Procurador e dai ombolc di sie comuns de la val e che raprejenta na sort de “Jonta Politica”, ajache l à la encèria de deliberèr en cont de di ac strategics e de program del ent.
Dal pont de veduda aministratif, l Comun General l spartesc adum la funzions e la deleghes dates su a la comunanza de Val del Trentin da la lege provinzièla (L.P. 3/2006), e soraldut chestes les revèrda: urbanistica e goern del teritorie; frabica abitativa publica e slejierida; assistenza e benefizienza publica; derit al studie. Apede chesta materies, la lege la perveit che ge vegne dat su al Comun General la funzions aministratives en cont de stravardament e mantegniment del patrimonie storich, artistich e populèr local, de usanzes e tradizions e istituzions culturèles, de manifestazions e ativitèdes artistiches, culturèles e educatives, de toponomastica, de volontariat sozièl, di studafech volontères e de la operes e intervenc en cont de la gestion de la emergenza de enteres comunèl, de espropries per la operes o per i intervenc de enteres local soracomunèl, estra che la operes e i intervenc de enteres comunèl.
Estra apede, vegn tout ca de autra funzions coleèdes a la tutela, promozion e mantegniment del lengaz e de la cultura ladina che podessa tor ite ence cordanzes e convenzions con de etres enc publics, teritorièi o privac en esser ence fora da la region.
Coscita, i spazies de azion del Ent somea che i sie gregn ence se duc i é amò da vardèr fora, lurèr fora e envièr via.
Ence per chest, la idea che vegn ca da la potenzialitèdes che cogn meter a jir l ent per se fegurèr e costruir l davegnir de la comunanza de Fascia, l é chela de conscidrèr l Comun General desche na istutuzion deleghèda a ge dèr na foja aministrativa a l’identità de la popolazion ladina de mendranza e de doventèr lech de confront publich, del debatit politich e donca de la sintesa dal pont de veduda sozièl, culturèl e economich de duta la val. Chest conzet l se coleea col obietif più generèl de stravardèr e de sostegnir l benesser de la jent renforzan l leam sozièl e la identità locala.