Gejia
Ladin
Italiano

Riferimenti:
La pìcola gejia dedichèda a la Conzeta e che la é stata fata sù del 1662 la é tel zenter de la frazion de Barbide. Te chesta gejia l'é jit sacotenc pelegrins che à scomenzà a la decorèr con n muie de ancones. Defat, la Madona de Barbida l'à abù na gran emportanza per chel che revèrda la venerazion de Maria. Defora, sia parbuda la é de stil prum baroch; daìte l parei l'é spartì da pilèstres, sun chi che l'é depent fasces e al post del cornijon se lec la scrita "Regina concepita senza peccato originale".
La gejia de la Madona del Chermin la é loghèda enlongiajù la Strèda Statèla n. 48 de la Dolomites a Fontanac. Daìte se pel se goder testimonianzes de depenc del stil baroch sul reout de l'abside: la Vergine co la corona de steiles, con sora sie cef la colomba del Spirit Sènt e vindedò n ciel da nigoles. Su l'Èrch Sènt se pel lejer la scrita depenta BEATAE MARIAE / VIRGIN DE MONTE / CARMELO DEDICATA.
La fondazion de chesta gejia de Penìa la é leèda a na lejenda che conta che timpruma l'era stat pervedù de fèr sù chesta gejia te n auter post, ma che dapò i ucie i à menà dut l saolon che servìa per fèr sù la strutura sun "Col de lagnol", fajan entener a chesta vida l voler divin de veder fèr sù la gejia te chest lech.

Se conta che la gejiola de Sèn Borcan sie l frabicat religiuos più veie de duta Moena. Daìte se pel veder i depenc a frech, che da pech i é stac restauré, e che se peissa che i sie stac fac endèna la seconda metà del '400, l bel celor de legn lurà fora dal zipiador da Moena Giovanni Guadagnini e n Crist dassen maraveous, ence chest de legn, che se stima che l sie del 600.

Chesta gejia la é stata fata su sun Peniola anter l 1729 e l 1732, dò da na ègajon che, per grazia, no à fat n muie de dans. Desche segn de recognoscienza per se aer salvà dal pericol, la familia Donei e l preve pitor Martino Gabrielli, a chi che ge vegn recognosciù la maor pèrt de la òperes en esser daìte, i à fat fèr sù chesta gejia che la é stata dedichèda a Sèn Jan Nepomuceno martire, cognosciù da la jent desche sènt protetor da la ègajons.

La gejiola, che la fèsc pèrt de la piovanìa de Moena, la é loghèda tel zenter de la frazion de Sort e la é stata fata sù del 1645. La é stata sagrèda a na vida ofizièla demò del 1703 dal Prinz Piscop de Trent, Johann Michael von Spaur. La é scempia ma daìte l'à n muie de depenc. L ciampanil "a cigola" e la pèla de l'utèr col depent de Sèn Josef, fat da G. Vadagnini, i à dassen n gran valor.

La gejia dedichèda a Sèn Lazer la é ja L Forn, frazion de Moena. La é stata fata sù del 1517 e sagrèda del 1526. Daìte chesta gejia l'à la parbuda del stil gotich e su l'Utère Maor l'é logà n gran Crist de legn zipià fora da l'artist da Moena Zerilo Dellantonio. Se pel veder ence n chèder de Valentino Rovisi.
L frabicat l'é stat fat sù del 1610 aldò del stil del gotich tardif; daìte l'é stat fat n gran lurier de restaure a na vida storicistica a scomenzèr dal 1896. La strutura defora la é n muie scempia, aboncont daìte se pel veder i bie depenc a fresch del pitor F.Bernard che l se à cruzià ence de l'Utèr Maor, olache se pel veder la pèla col depent de Sèn Lorenz, protetor de Pera.
Se conta che la gejia la sie stata fata sù presciapech del 1447 ajache, en chel an, l'é stat documentà l testament del segnor Giovanni de Mattia, sun chel che l'é stat scrit de durèr i scioldi per fèr sù la gejia. Del 2000 l'é stat fat n gran lurier de restaure e l'é stat ripristinà l'impiant baroch.

La gejia, dedichèda a Sèn Roch, a Sèn Fabian e Sèn Bastian, la é tel zenter de Someda. La é stata fata sù del 1538 ma, ti egn, mìngol a la outa, la é stata fata fora e smaorèda. Defora se pel veder ghenao la doi fases prinzipales de canche la gejia la é stata fata sù: la pèrts del gotich tardif del ciampanil e la formes storicistiches de la navata. Daìte l'é la pèla de l'artist Rovisi co la cornisc e sun chest depent l'é l retrat de la Madona col Bambin e enlongiajù i Sènc Roch e Bastian.
La gejia de Sènta Maria Madalena de Mazin la é stata fata sù del 1574 (età del gotich tardif) e smaorèda del 1894. Ence chesta gejia la é stata fata su enlongiajù la Strèda Statèla n. 48 de la Dolomites. À n gran valor la veia pèla tachèda sù soravìa l'usc che mena sun ciampanil: na Madona sul tron te anter a la nigoles col Bambin en pe sun brac, che benedesc. Enlongiajù l'é Sèn Gere e Sèn Florian. Te gejia, a man dreta troa lèrga l bel utèr dedicà a la Madona e a man cencia chel dedicà a Sènt'Antone. Ence la barconèda la é fornida su con de bie depenc.
La neva gejia de Pera la é stata projetèda da l'architet G.Marchegiani e da l'enjegner P. Mayr. Del 1975, da Nadèl, te chesta gejia l'é stat dit messa per la pruma outa. N muie bel l mosaich sul parei vindedò l'Utèr Maor, fat sù da pech, e la vedrièda, con sie bie colores sgalizienc. Sun sagrà troa lèrga na bela statua de la Madona.

La pìcola gejia de Sènt'Ana la é loghèda sa Medil. La é stata fata su del 1742 e sagrèda del 1747. Daìte se pel veder dotrei chèdres de Giovanni Felicetti.
La pruma testimonianza de na capela a Dèlba la é del 1410 canche Cristano da Dèlba l'à ciapà la permiscion dal Piscop de Persenon per fèr sù na pìcola capela dedichèda a Sènt Antone, che l'aessa podù servir ence per la jent de paìsc. Defora la gejia la é del stil del gotich tardif, enceben che sie stat enjontà n toch più modern. Su l'Èrch Sènt e te la navata se veit depenc a fresch del Renasciment. Te la nicia junsom al lèster troa lèrga n Crist ressuscità sun n pedestal, olache se pel lejer la scrita CHRISTVS. Amò apede se pel veder trei apostoi, e fazile, dut entorn se podea veder na tornada de apostoi.

Chesta gejiola la é sun Sèn Pelegrin e la é stata fata su endodanef del 1934. Aló, dant, l'era na capela, che la era enlongiajù a n alberch per viandanc, gestì timpruma e per set egn alalongia da l'orden de S. Pelegrin, e dò dai laics. Tant la capela che l'alberch i é stac batui jù endèna la gran vera. Dò la gejiola la é stata fata sù endodanef e la é stata dedichèda a Sènt Antone da Pèdua.
La gejia, che la é stata fata su sun n col soravìa Vich, la vegn nominèda ti documenc demò del 1237, enceben che la sie stata fata sù dant. Tel santuarie de Sènt'Ugèna se veit n gran depent a fresch che moscia la storia de la sènta e n utèr da porteles zipià fora dassen maraveous. Te mez l'é la statua de la Conzeta, a man cència Sent'Ugèna e a dreta sènta Margareta. Sul celor del lester se pel veder depenc con sù agnoi, agnoi sonadores, profec, evangelisc' e sènc e te mez na raprejentazion rèra de la Trinità te na persona soula con trei musc.

La gejia de Sèn Vile la é sun n col, soravìa Moena, con sie ciampanil fat sù col stil gotich. Daìte se pel veder sacotanta operes, anter cheles la pèla de l'utèr del pitor da Moena Valentino Rovisi, sun chela che l'é stat depent Sèn Vile coi sènc Massenzia e Jan Nepomuceno. Ence la coltrines depentes dintornvìa la pèla les é states fates da Rovisi.
Vegn scrit en cont de chesta gejia per la pruma outa sun n document del 1505, aboncont se peissa che la medema la sie stata fata sù dant (XV secol). Ti egn l'é stat fat n muie de intervenc con chi che l'é stat mudà e smaorà l frabicat originèl e l resultat l'é la strutura che se veit anchecondì. L'utère maor che l'à la parbuda del stil del prum baroch se peissa che timpruma l sie stat logà te na gejia parochièla de Busan; dapò, enscin al 1802 chest lé stat logà te la gejia parochièla de Sèn Jan a Vich. Te la nicia zentrèla l'é ite la fegura de la Madona Neigra col Bambin e dutentorn a ela l'é agnoi. Te la nices laterèles se pel veder la statues di Sènc Piere e Paul.