Menu di navigazione

Comun General

L É STAT APROÀ OFIZIALMENTER L NEF BLASON DEL COMUN GENERAL DE FASCIA.

di Venerdì, 12 Novembre 2021
Immagine decorativa

La Jonta provinzièla l à dat ju sie benstèr per l nef blason aproà dal ent ai 23 de oril del 2020.

Co la delibera n. 1713/2021 dai 15 de otober del meis passà, la Jonta provinzièla de la Provinzia autonoma de Trent l à aproà ofizialmenter l nef blason del COMUN GENERAL DE FASCIA. La dizion, aldò di criteries de l’araldica la disc:

 “D'azzurro calzato d'argento confinante con la campagna di verde, sostenente il pastore posto di fronte, di carnagione, indossante una tunica stretta in vita, braghe, scarpe e calcante un cappello alpestre inclinato in banda, il tutto al naturale, con una bisaccia posta in sbarra d’argento e impugnante con il braccio destro piegato un corno d’argento posto in banda e portato alla bocca nell’atto di suonarlo e con il braccio sinistro flesso impugnante un bastone pastorale d’oro in sbarra; esso pastore attraversante sul tutto. Lo stemma in uno scudo rettangolare a punta tonda.”

Con chest at donca l é stat serà su l’iter de la prozedura scomenzèda via amò del 2012, canche la Jonta del Comun General, enlouta metuda adum dai ombolc di comuns de Fascia, la ge aea dat su al prof. Mariano Welber e al segn. Marco Foppoli l’encèria de na consulenza araldica e de lurèr fora graficamenter l blason e l logotipo del ent. Via per duc chisc egn, l é stat na comiscion istituzionèla aposta a ge stèr do e a vardèr sora i lurieres e tel medemo temp, l à ence podù valutèr e vardèr fora i sboc che manaman i autores i à portà dant. Paa la speisa recordèr che la fegura de referiment, aldò de la indicazions de la comiscion, l é semper stat l “Pèster Fascian” storich, più avisa chel del afresch che l fèsc sia parbuda tel palaz del Piscop de Persenon, e che l raprejenta belapontin la veia Giurisdizion de Fascia. Fascia, apontin, dessema con duta l’autra valèdes ladines de la Dolomites, la fajea pèrt desche distret - sot l’inom “Herrschaft Eves” - di teritories del Prinzipat del Piscop de Persenon, jà da sia fondazion (An 1027).

Ades donca, l Comun General de Fascia l à n sie blason che l lo raprejenta sibie sot l profil de la parbuda, che ence te sia dimenscion istituzionèla, con duta sia valuta e spezifizità de “Ent esponenzièl de la comunanza ladina de Fascia”. E l é belapontin chesta ultima conotazion che la caraterisea l unicum de chest ent che del 2017, de gra a la lege Alfreider aproèda tel Parlament (Art.8 L. Cost.le 1/2017 ) l é doventà n nef ent local de natura costituzionèla. Aldò de dut chest, e per tèl recognosciment, anchecondì l Comun General, apede che esser descheche jà dit n “ent esponenzièl de na comunanza”, l se à vadagnà ence l met de poder interagir diretamenter sibie co la Provinzia autonoma de Trent che co la Region autonoma del Trentin-Südtirol, dessema, sessaben, coi comuns de Fascia.

L nef blason donca, estra che esser n simbol istituzionèl, l à ence na valuta sozioculturèla, ajache l raprejenta la sintesa del percors de na comunanza de mendranza che, tras n sie ent comunitèr storich – doventà anchecondì n ent istituzionèl local – la vel seghitèr a vardèr inant, col mantegnir e portèr inant sia identità e sia rejonèda ladina.