Orghegn istituzionèi

I orghegn istituzionèi del Comun General de Fascia l'é
- L Procurador
- L Consei de procura
- L Consei di ombolc
- L Consei General

L Comun General de Fascia, pervedù dal art. 19 de la lege de reforma istituzionèla, l é stat metù su a na vida ofizièla co la L.P. n. 1 dai 10 de firé dai 2010 che l'à aproà ence sie statut.

Felicetti Edoardo, laureà en enjegneria da Moena, l é l Procurador del Comun General de Fascia. L é stat lità a la litazions dai 4 de mè 2025 con 2391 stimes, più avisa l 56,38%. L à tout sù l mandat ai 06.05.2025 co la proclamazion. L é a cef de na coalizion metuda adum da: 1) AUTONOMIA PER FASCIA; 2) FASSA.

L Consei de procura l é metù adum dal Procurador del Comun General, che l lo chiama ite e l lo rec, e da etres componenc nominé dal Procurador, che no i pel esser più che 6, cernui ence fora dal Consei General.

L Consei di Ombolc l é metù adum dai Ombolc di 6 Comuns de Fascia e l vegn ret dal Procurador. De chest Consei fèsc pèrt chisc comembres: Felicetti Edoardo, Kostner Alberto, Pederiva Valerio, Florian Giulio, Castelnuovo Fausto, Bernard Alessandro, Bernard Giovanni.

L Consei general del Comun general de Fascia l é l orghen raprejentatif de la comunanza e l é metù adum dal Procurador e da autres 28 comembres.
Chesta sezion la é dedichèda a la comiscions e ai gropes de lurier metui en esser tel Comun General de Fascia.