Ti trovi in:

Home » Comun General » Orghegn istituzionèi » L Comun general de Fascia

Menu di navigazione

Comun General

L Comun general de Fascia

Immagine decorativa

L Comun General de Fascia, pervedù dal art. 19 de la lege de reforma istituzionèla, l é stat metù su a na vida ofizièla co la L.P. n. 1 dai 10 de firé dai 2010 che l'à aproà ence sie statut.

La lege provinzièla dai 16 de jugn del 2006 n. 3, che perveit “Normes en cont de goern de l’autonomia del Trentin”, l’à envià via na gran “reforma istituzionèla” tel Trentin, che à desche basa i prinzipies de sussidiarietà, adatament e desferenziazion.

Chest vel dir che la Provinzia autonoma de Trent l’à envià via n gran “dezentrament aministratif”, ge dajan su sacotanta competenzes e funzions ai Enc Locai. Per chest la Provinzia l’à metù su la “Comunitèdes teritorièles”, destinèdes a tor l post di Comprenjories en esser dant.

L articol 19 de la L.P. n. 3/2006 e m.f.d. dit “Desposizions spezièles per i ladins, mochegn e cimbres” te sie prum coma, l perveit avisa che: “Sul tegnir di Comuns de Ciampedel, Cianacei, Mazin, Moena, Poza, Soraga e Vich, olache stèsc la jent che rejona l lengaz ladin, l é stat metù su l Comun General de Fascia aldò de la desposizions pervedudes da chesta lege per la comunità, co la ecezion de chel che vegn desponet con chest articol”. Con chesta norma, donca, la Provinzia l’à recognosciù e decretà amò na outa la carateristiches particolères de Fascia, desche teritorie olache stèsc la jent de mendranza ladina, per chel che l’à pervedù ence tras desvaliva desposizions legislatives, neves e forc criteries de stravardament e valorisazion.

L “Comun General de Fascia” l é stat metù su ofizialmenter co la L.P. dai 10 de firé del 2010, n. 1, con chela che l é stat aproà ence sie statut.

Do da la litazions aministratives dai 16 de mé del 2010 donca l é stat lità e nominà i orghegn del Comun General de Fascia, che ai 14 de messèl del 2010 i à tout su sia encèria, endèna la pruma sentèda del Consei General.

Col Decret n. 117 dai 28 de messèl del 2010 l President de la Provinzia Autonoma de Trent l à stabilì che i orghegn del Comun General de Fascia i tol l post en dut e per dut de chi del Comprenjorie Ladin, donca l medemo l à seghità a meter en esser sia funzions, enveze i orghegn del nef Comun General de Fascia à metù en esser la competenzes che ge pervegnia ai orghegn del Comprenjorie.

L prum at fondamentèl e de gran peis che à cognù tor su l Comun General – ac troé fora dal President de la Provinzia de Trent col medemo Decret n. 117/2010” - l revèrda i “criteries e la deposizions generèles per stabilir la politiches de bilanz”. Se trata de criteries e desposizions generiches che l Comun General l cognarà tor su no demò per meter ju l Bilanz, ma ence per tor dezijions dintornvia tarifes e tribuc, pianificazion teritorièla e svilup sozio – economich de la comunanza che l ent l raprejenta, estra che la valorisazion de sie patrimonie.

Ajache se trata de desposizions de program de gran valuta per duta la comunanza, la medemes les é states aproèdes, acioche les abie maor fazion, ence da la maoranza di set Consees de Comun de la val e les vegnarà vardèdes fora e verifichèdes man a man.

Col Decret n. 234 dai 30 de dezember del 2010, do che l Comun General à tout su i “ac fondamentèi”, l Comprenjorie l é stat tout ju a na vida definitiva aldò del art, 42 coma 1 de la L.P. dai 16 de jugn del 2006 n. 3 e ge é stat dat su sia funzions al Comun General de Fascia, aldò del art. 8 de la lege medema.

Jà ti prumes egn l Comun General l à cognù, aldò de la normes e desposizions, “programèr” sie davegnir, analisan la situazion tant dal pont de veduda struturèl che da chel del endrez.

Per chest l é stat conscidrà che sie benfat se emprevaler de n sistem partezipatif che perveit apontin che i desvalives servijes e ofizies del Comprenjorie e i Aministradores del nef Ent i se baratee idees, i se confrontee dintornvia i problemes e che i se mete dant obietives comuns. Do, dut chest descors l é stat slarià fora ence tel ambit de la sociazions e de la istituzions de emportanza particolèra che laora sul tegnir de Fascia. L’idea vegnuda fora, per se fegurèr e perveder l davegnir de Fascia, l é chela de conscidrèr l Comun General desche lech che ge dèsc forma aministrativa a la identità di ladins de mendranza. Chest conzet l se lea col obietif più generèl de stravardèr l benesesser de la jent, smaoran l leam sozièl.