Ti trovi in:

Home » Arees tematiches » La Comunanza Ladina » La storia di ladins e de Fascia en curt

La storia di ladins e de Fascia en curt

I ladins i se conscidra a rejon n popul che vegn ca dai Rec, che fossa stat belapontin chi che stajea te la Rezia; chel teritorie veie che l jia da la Svizra al Friul e che l é stat sotmetù dai romans tel 15 dant da Crist.

Aboncont, de gra ai reperc troé te la Ladinia, anchecondì vegn recognosciù che te la valèdes ladines i prumes omegn i é rué jà ti egn del Mesolitich, presciapech 8-5000 egn dant da Crist; chisc l era giagres che stajea te la pianures e che per jir a la ciacia de cerves, stambeches e ciamorces i ruèa enscin cassù. I prumes ensediamenc permanenc enveze i é de l’età del bron (2000-1000 d.c.), descheche ne desmostra desvalives lesc desche l “Col de Flam” te Gherdena, “Plan Crepei” e “Doss di Pigui” te Fascia. Chesta comunanzes les vivea soraldut de agricoltura e de bestiam.

Desche jà dit, co la “Vera Retica” i romans, rec da Druso e Tiberio, fies del Imperador Ottaviano Augusto, i à sotmetù la Rezia e noscia region del Trentin Sudtirol. L é stat coscita che ence la rejonèda latina la se à deslarià fora anter la popolazion del post doventan tel jir del temp, chela rejonèda che nos anchecondì ge dijon “ladin” che belapontin te la Svizra la vegn ence dita “reto-romana”.

L document più veie de Fascia l é del an 1142 e l documentea de na donazion, fata da pèrt del Prinz Piscop de Persenon al convent de Novacela / Neustift (BZ), del derit de scoder la “decima” envers l “Mèsc Lastei” de Fontanac, desche scrit ite tel document: “locum Undenates in Nevis”.

Ti libres veies e veiores de l’aministrazion locala se pel troèr da spes scrit “Magnifica et Honoranda Comunità di Fassa”, chest ne desmostra che chiò, alincontra de etres posc’ olache goernèa noboi o aristocratics, la comunanza la se rejea enstessa, e enceben che Fascia no l’aessa mai metù en dubie sia partegnuda al Prinzipat del Piscopo de Persenon, no la renunzièa a rivendichèr, outa per outa aldò del besegn, sia autonomia politica e aministrativa da poder se rejer aldò de sia“veia usanzes”.