La Comunità de Fascia
Ti libres veies e veiores de l’aministrazion locala se pel troèr da spes scrit “Magnifica et Honoranda Comunità di Fassa”, chest ne desmostra che chiò, alincontra de etres posc’ olache goernèa noboi o aristocratics, la comunanza la se rejea enstessa, e enceben che Fascia no l’aessa mai metù en dubie sia partegnuda al Prinzipat del Piscopo de Persenon, no la renunzièa a rivendichèr, outa per outa aldò del besegn, sia autonomia politica e aministrativa da poder se rejer aldò de sia“veia usanzes”.
L é belapontin chesta dizion che vegnia scrit ence ti documenc storics. Aboncont, ti egn de l’età de mez, olache no l era più assà se defener a ousc ma ge volea belimpont ruèr a desmostrèr con fac e scric chesta veia usanzes, l é stat metù ju ence l prum Statut de Fascia, che l é del an 1451.
A chesta vida chest document l é doventà l pont de referiment di fascegn per defener si deric, ence tedant l Prinz Piscop.
Col Prinzipat de Persenon, acioché l Piscop l posse aministrèr miec che l é meso l teritorie, l é stat spartì te desvaliva Segnories, Fascia endò la é stata recognosciuda desche n soul teritorie e un soul giudizie sot l inom“Herrschaft Eves”; la senta del giudizie de Fascia la era aló da la Torn de Vich.
I storics ne disc che fazile l sistem de le “comunità de val” l vae n muie endò te la storia, amò dant dai romans, e che l vegne ca dai prumes gropes de popolazions che aea scomenzà a tor possess de chesta valèdes.
Col temp l’identità, l sentiment de partegnuda e de comunanza l se à renforzà ence de gra a la religion e soraldut a l’emportanza de la Pieif, che timpruma la era raprejentèda da na comunanza de fidei che se binèa per preèr e per la zerimonies te n medemo post.
Amò anchecondì vegn recognosciù che la Pieif de duta Fascia l é la Gejia de Sèn Jan.