Eveis e Fascia
L document più veie de Fascia l é del an 1142 e l documentea de na donazion, fata da pèrt del Prinz Piscop de Persenon al convent de Novacela / Neustift (BZ), del derit de scoder la “decima” envers l “Mèsc Lastei” de Fontanac, desche scrit ite tel document: “locum Undenates in Nevis”.
L toponim Névis, Eveis o Evas l fèsc referiment a la Veisc e se l veit scrit scialdi belapontin ti documenc più veies di Urbaries de Persenon e Novacela, da chi che depenea belapontin aministrativamenter Fascia. Fascia de fat la é stata sot Persenon enscin ai prumes egn del 1800 - (Più avisa l teritorie fascian l ge é stat dat su a l’aministrazion de Trent del 1817, e la Pieif de Fascia la é passèda sot la Diozesa de Trent del 1818) –
L toponim “Fassa” enveze, documentà amò dal secol XIIIm e scrit sot la forma “Fascia, Faxia, Fassia” l vegn ca dal latin e più avisa l fèsc referiment a la pruma “fascia” de teren coltivà te val.