Ti trovi in:

Home » Guida alla Val di Fassa » Associazioni » Associazioni culturali » Grop de la mèscres de Cianacei e Gries

Menu di navigazione

Guida alla Val di Fassa

Grop de la mèscres de Cianacei e Gries

di Venerdì, 29 Aprile 2016 - Ultima modifica: Lunedì, 28 Gennaio 2019

ita-IT Italiano lad-IT Ladin

Indirizzo
Strèda de Col da Ronch 7
CAP
38032
Località
Cianacei
Referente
Mario Lino Debertol
Ruolo del referente
Presidente
Scheda

L Grop de la Mèscres de Cianacei e de Gries l’à vindedò  na storia veia e veiora che se à tramanà fin dai egn 60; da zeche ora, per rejons no cognosciudes, l grop se à ence desleà.

L grop de ades l se à metù adum del 1997 per la pruma edizion de la festa TE ANTER I TOBIÉ, de gra a n grop de joegn da Cianacei che con gaissa à volù tor cà endodanef chesta tradizion.

L Grop de la Mèscres l se fèsc veder soraldut endèna l temp de carnascèr che te Fascia pea via con Sènt Antone (ai 17 de jené e per fascian vegn durà l termin DESLEÈR CARNASCÈR) e che se sera sù col mèrtesc de carnascèr, canche vegn BRUJÀ CARNASCÈR. Da dotrei egn en cà aboncont l grop l porta inant chesta tradizion veia e sćiantiva del carnascèr fascian ence tras desvaliva manifestazions via per d’istà.

 

L carnascèr fascian l’é n rit pagan che se à mantegnù col cristianeisem. La mèsceres les raprejentea i spiric che vegn de retorn su la tera, n rituèl de passaje dedicà demò ai omegn, che porta dant mascherèdes co la scenes de vita de duc i dis di bachegn: te vigni raprejentazion vegn palesà l leam coi ric propiziatories paghegn.

 

Tel carnascèr fascian besegna fèr na desferenza anter i doi termins prinzipèi: MÈSCRA, persona regolèda da pe en sù e FACERA, element de legn che serf per corir l mus.

Tel carnascèr fascian l’é la trei mèscres prinzipèles: l LACHÉ, i MARASCONS e l BUFON.

L Laché l’é l’ambasciador, l’é la mèscra che aur l rit del carnascèr fajan sauc e slinches dijan jù rimes. L’é la mèscra più stimèda e de maor emportanza e l’à la responsabilità che la ejibizion abie n bon ejit.

 

I MARASCONS enveze, l’é mèscres che va semper en cobia e che se mef fajan sonèr col medemo temp i BRONSINS, sìmbol di spiric che vegn endodanef su la Tera. Se ge disc ence GRAN MÈSCRES, percheche l’é cheles più veies e originèles del carnascèr.

L BUFON l’é la mèscra più feruscola e pizochenta che, endèna la mascherèdes, disc sù la matitèdes e che ge rufianea a la jent de paìsc i fac privac de la jent; l’à n spirit ironich e n fèr desprudent.