Crousc Checena Talièna - comitat local de Fascia
Italiano
Ladin

La Crousc Checena Talièna – sezion de Fascia la é stata metuda sù del 1968 de gra a la gaissa palesèda da dotrei volontères rec da l’ombolt enciarià Antonio Camerano, e a la colaborazion sporta dai Studafech. Zacan la senta la era aló da la veia cèsa de comun de Vich. A la jent ge vegnìa sport didament demò tras na ambulanza touta adimprest da la C.R.I. de Trent. Enlouta te Fascia no l'era neguna strutura de prum socors. La soula ambulanza che se podea durèr l’era chela de Moena, loghèda aló da la scola da mont di Polins de Stat. Dò, ai 26 de aost del 1976 l’é stat metù sù a na vida ofizièla l grop V.D.S. de Vich; sia senta la era sora la speziarìa de Vich. Da pech, de gra a la enrescides fates da Père Frumenzio Ghetta, se é vegnui a saer che n prum grop, che aea inom Sozietà Filièla Mascolina CR, l’é stat metù sù te Fascia via per l’an 1878.
L’é benfat recordèr che i prumes corsc per i prumes volontères i é stac metui en esser dal Dr Averardo Buccioli che l’é stat dotor fora per nesc paìjes per n muie de egn e da dotrei spezialisć de la C.R.I. de Trent.
Endèna a Moena l’é stat metù sù l Grop de la Crousc Biencia, operatif con de Nadèl del 1975, ma amò sot la giurisdizion de la senta zentrèla de Busan. Dotrei egn dò la sociazion la é stata metuda sù desche ent autonom e dò, del 1991, l'à fat pèrt de la Crousc Checena Talièna – sezion de Fascia. Ades i doi gropes, chel de Vich e chel de Moena, i laora adum a i à na autonomìa dal pont de veduda operatif e finanzièl.