Menu di navigazione

Guida alla Val di Fassa

Rencureme

di Mercoledì, 11 Maggio 2016 - Ultima modifica: Lunedì, 04 Febbraio 2019

ita-IT Italiano lad-IT Ladin

Immagine decorativa
Indirizzo
Strada di Troes, 1
CAP
38035
Località
Moena
Telefono
0462 573736
Referente
Annalisa Zorzi
Ruolo del referente
Presidenta
Scheda

La sociazion “Rencureme” de Fascia e Fiem la é nasciuda via per l’istà – uton del 2010 aldò de na pissèda de dotrei jent da Moena, che te cèsa aea parenc che padìa de na malatìa cognitiva. Dmé del 2010 per la pruma outa te noscia valèdes se à scomenzà a rejonèr de Alzheimer e avisa canche a Poza l'Azienda di Servijes Sanitères à metù a jir l convegn “Le valli per l’Alzheimer” ret dal pont de veduda scientifich dal dr Gabriele Noro, Primarie de geriatria te l’ospedèl S. Chiara de Trent. Dò, dotrei familières à endrezà na scontrèda anter familières di malé col dr Rigoni, neoassessor a la sanità de nosc comun. Enlouta à tout pèrt a la scontrèda ence l dr Dalprà e l dr Nardelli, sorastant cures primères de Fascia e Fiem, estra che ot familières. L’é stat domanà de perveder n geriatra te noscia valèdes per i zertamenc e per la terapìes, se à rejonà de stress padì da chi che se tol a cèria l malà e l’é stat palesà l besegn de miorèr la rei de assistenza (familia  - dotores de familia – infermieres – assistenc a cèsa – spezialist di nerves – geriatra – cèses de paussa). L’é stat dezidù de meter en pe la sociazion “Rencureme” acioche sul teritorie la jent la vegne a saer semper de più en cont de chesta demenzes e coche les vegn curèdes, che l'é patologìes che te resta daìte, co la segureza che estra che chela co la medejines, na terapìa psico - sozièla la posse joèr te ogne moment de la malatìa.

La sociazion l’à a la leta na pìcola biblioteca con libres che trata de l’Alzheimer che vegn dat bolintiera adimprest. La sociazion la se met dant soraldut de fèr a saer che che l’é l’Alzheimer, de domanèr n miorament de la assistenza sozio - sanitèra e de ge dèr suport ai familières. Purampò chesta malatìa col jir inant del temp la se slèria fora semper de più ajache l risech l'é maor percheche la persona anchecodì la vif più en lènch; estra apede l peis che porta chesta malatìa per la familia e per chi che ge stèsc apede al malà l'é più gran che chel dat da autra maltìes. Donca besegna se mever per temp, per aer na valutazion e na diagnosa e se endrezèr per ge fèr front a chesta malatìa con coraje ma ence cognan coscidrèr i limic, co l’esser bogn donca de se fèr didèr.