Didatica

Ogne dì duron l fech per i medemi besegnes che aea ence i prumes omegn, enceben che tras tecnologies desferentes: col fech se sciudon ite, cojinon, luron fora l vierech e l metèl e l duron per fèr auti, ferates e coscita inant.
L fech
Ence fora per noscia majons aon tropes elemenc con chi che sion bogn de empeèr l fech e sciudèr ite: per ejempie l gas per cojinèr te cojina, la muscia te stua, l impiant de sciudament, e belapontin per chest, l cogn vegnir durà con ferstont e en segureza.
Che él pa l fech?
L fech l é chel che se pel veder de na reazion chimica (combustion) che sozet canche doi sostanzes desferentes les vegn a contat, petan fora energia (ciaut e lum)
La conseguenzes de na combustion l é l mudament de la sostanzes che reagesc te prodoc de combustion, estra che na gran cantità de energia che la vegn petèda fora desche calor con temperatures zis autes.
Clasc de Fech
CLASC A - (legna, papier, ciarbon e c.i.) BRONZES.
La clasc "A" la vegn raprejentèda co la tabela che vedede chiò enlongiajù. L decret ministerièl dai 20.12.1982 (G.U. n. 201 dai 23.07.83) met dant sia carateristiches, acioche se posse definir coluns che l é i estintores che più passenea per destudèr i feghes de chesta categoria. L fech de la clasc A l vegn ca da na reazion de zeche che bruja, e che à forma e volum. La combustion la entravegn canche brajes con fiama bassa se consuma. Defat chesta l é la manifestazion de la combustion del gas e la sozet canche dal materièl dur vegn petà fora vapores fersc, a cajon del gran ciaut. Chest fech l pel vegnir destudà tras sostanzes che se pel depojitèr soravia chel che é do a brujèr (polver del estintor) con la soramessa sul fech zenza vegnir "engiotì" o tirà ite. La azion de separazion dal ossigen de aria la é zis sorida e l materièl che bruja no l se sparpagna fora desche sozet per l materièl lujech.
CLASC B - (penzin, gaselech, alcol e c.i.) LUJECH CHE CIAPA FECH.
La clasc "B" la vegn raprejentèda co la tabela che vedede chiò enlongiajù.
L decret ministerièl dai 20.12.1982 (G.U. n. 201 dai 23.07.83) met dant sia carateristiches acioche se posse definir coluns che l é i estintores che più passenea per destudèr i feghes de chesta categoria. La carateristica de chesta sort de materièl che bruja l é chela de aer volum ma de no aer forma. Donca l é de besegn che chest materièl, che per sia carateristiches l pel vegnir classificà co la penzin, l vegne sofoà ju. Per chesta sort de fech, l materièl da durèr per l destudèr l cogn, estra che sfridèr, perveder na azion de sofoament con la spartijon anter materièl che bruja e materièl che envia via l fech. Se l materièl che bruja l é lujech dut chel che podessa vegnir durà per destudèr l fech ma che vegn su a fior de l'èga no à fazion dalajache chel che bruja l peisa de più. Chest sozet canche su la penzin ge vegn trat sora èga.
CLASC C - (gas propan, metan, idrogen E C.I. ecc..) GAS CHE CIAPA FECH .
La clasc "C" la vegn raprejentèda co la tabela che vedede chiò enlongiajù.
L decret ministerièl dai 20.12.1982 (G.U. n. 201 dai 23.07.83) met dant sia carateristiches acioche se posse definir coluns che l é i estintores che più passenea per destudèr feghes de chesta categorìa. Na carateristica che à chesta sort de materièl che bruja l é chela de no aer forma e volum. I gas che ciapa fech i é zis pericolousc se i se mesceida te l'aria, percheheche podessa scopièr dut. Per l destudèr ge vel ,meter en esser na azion de sfridament, de spartijon del mescedoz gas- aria. Defat, aldelà de perzenc de mescedoz prezisc, l gas no bruja.
CLASC D - (magnejie, potassie, sodie) METÈL CHE CIAPA FECH.
I feghes de la clasc "D", de chi che podede lejer sie simbol grafich chiò apede, i é coleé a reazions particolères de materièi dures, più che auter de metèi, che reagesc, ence con gran forza, coi sistemes tipics per destudèr l fech, en particolèr co l'èga. I materièi che podessa fèr crepèr fora chesta sort de fech l é i metèi alcalins terousc lijieres desche l magnejie, l manganeis, l'aluminium (chest ultim aboncont demò se l é polver sotila), i metèi alcalins desche l sodie, l potassie e l litie. Fèsc pèrt de chesta categorìa de fech ence chi crepé fora co la reazions di perossides, di clorac e di perclorac. Chesta classificazion la é stata metuda ju aldò de la norma EurostandardC/EN2
CLASC - E
I feghes de sort eletrica i vegn caraterisé col simbol grafich che vedede chiò apede e i estintores con sù chest simbol i é adaté per chesta sort de intervent. La clasc E no la é recognosciuda da la normatives Eurostandard EN 2.
L triangol del fech
I elemenc che no pel mencèr per empeèr n fech l é: l COMBUSTIBOL (materièl che bruja desche legn, papier, penzin, gas e c.i.), l COMBURENT (l ossigen che l é te l'aria) e l CIAUT (forminanc, cialina, corto circuito, saeta che l é chel che envia via l fech), che i pel vegnir raprejenté con n triangol: L TRIANGOL DEL FECH.
Se pel dir che l prozediment che tol ite i trei elemenc l à inom COMBUSTION e che canche chest fenomen no l é sot control da man del om SOZET L MÈL DA FECH.
Canche crepa fora l mèl da fech, estra che fiames e ciaut, vegn petà fora VAPOR e FUM, elemenc che dalbon l é da tegnir en gran consciderazion, percheche la maor pèrt de la vitimes endèna n mèl da fech, no la mer per la fiames, ma percheche la tira ite la sostanzes del fum che entessea e che les depen da la carateristiches del materièl che vegn brujà.
Che produjel pa l fech?
L ejit de la combustion l é l fech (che l dèsc fora n muie de energia doventan fers, petan fora lum) e prodoc secondères che, te la combustion di materièi che pel ciapèr fech, doventa:
ANIDRIDA DE CARBONUM ( CO2 )
Per combustion entria (n muie de ossigen per la combustion)
OSSID DE CARBONIUM (CO )
a cajon de combustion no entrìa (pech ossigen)
VAPOR ( H2O )
CENDER
Se trata de prodoc desvalives mescedé più che auter con materièi no brujé deldut; na pèrt la se pert te l'aria desche aerosol con ejic che se pel veder desche l fum. Per chesta rejon cognon meter vèrda e fèr prevenzion, acioche no entravegne la condizions che podessa portèr al mèl da fech
Rejonan endò de nosc triangol, tor demez un o più che un di trei elemenc, opuramenter tolan desche ejempie la fegura geometrica, spachèr una de la trei pèrts, fèsc a na moda che l fech no l posse crepèr fora o che l posse vegnir destudà.
Te chesta pruma situazion rejonon de PREVENZION, schendir fèr a na moda che no vegne a esser la condizions percheche posse crepèr fora n mèl da fech, (per ejempie no se cogn fumèr apedejù a vèlch da lujech che podessa ciapèr fèch). Te chest conzet l é benfat meter ite ence vèlch azion zis emportanta desche LA BONA CREANZA E LA SPERVAJION. Se pel schivèr n mèl da fech lascian stèr i segnèi de pericol, o duran i aparac coche carenea (donca fèr la robes con festont) opuramenter se pel prevegnir n mèl da fech bele demò ge domanan a chi che aon apede de no fumèr te lesc pericolousc.
Aboncont, se sozet n mèl da fech, enceben che se abie fat dut chel l era possibol per schivèr l pericol, cognon se dèr la mans d'intorn e proèr a l destudèr (per ejempie ge petan sora èga al fech) opuramenter, se no se é bogn, besegna se n jir te n post segur per schivèr risesc. Dut chest no l é auter che se STRAVARDÈR, che no l é auter che la azion da fèr canche sozet n mèl da fech.
L COMBUSTIBOL
L combustibol l é la sostanza che pel brujèr. Te condizions ambientèles normales chest l pel esser dur (papier, legna, ciarbon e c.i.) lujech (alcol, penzin, gaselech e c.i) o desche gas (propan, metan, idrogen e c.i.). Per solit demò se chest combustibol l é desche gas pel sozeder chesta reazion chimica. L legn, per ejempie, l peta fora col fers de sia fiama, dut l prodot da gas lascian da ultima demò l ciarbon che l èrt desche bronza zenza fiama vedù che se trata de combustion direta de vèlch da dur.
L COMBURENT (ossigen*)
L comburent l é la sostanza che ge dèsc l met al combustibol de brujèr. Per solit se trata de ossigen che l é te l'aria desche gas.
TEMPERATURES MINIMALES PER CIAPÈR FECH
La temperatures minimales percheche l materièl l posse ciapèr fech l é, per duc i combustiboi che reagesc desche materièi che mola fora l gas, la temperatura minimala utola percheche l combustibol l pete fora vapores con chela cantità utola per envièr via, ensema ì col comburent, l fech. Chesta temperatura la corespon al livel canche la pèrt defora del combustibol la reagesc col ossigen de l'aria.