Estintores
Te chesta sezion ve vegn portà dant i estintores, aldò de sia doura se cognessa crepèr fora l fech. Avisa vegn despiegà sia percacenza per destudèr l fech.
Anidrida de carbonie
Co2 (anidrida de carbonie) biossid de carbonie
Da durèr per destudèr feghes de sort (B - C)* lujies e da gas, l’é percacent soraldut daìte sun aparac en tenjion. L’Anidrida de Carbonium te l’estintor la é lujia e no da gas. Meté vèrda a no ve brujèr co la sprizenèda giacèda (dita sprizenèda da neif percheche la vegn fora a – 73°).
Recordave che ogne 10 egn se cogn colaudèr l’estintor.
Cheche l fèsc: diluizion, l ge cava ossigen al fech e sfridament.
Carateristiches: no l’entesseea, no l magna la pel, no l lascia jù rejidues, no l roina, sie calor de vaporisazion l’é aut, l’à gran proprietèdes dieletriches.
No durà l Co2 sun:
metèl, sodie, potassie, magnejie, titanie, zirconie e c.i. L fèsc vegnir fora vapores che ge fèsc mèl a la vies respiratories e a la pel
Curiositèdes en cont de l’estintor a Co2:
Colaudazion de l’estintor a 300 bar.
Tempes de erogazion del Co2:
con na cèria de 2 kg: 6 seconc;
con na cèria de 5 kg: 9 seconc;
Te la bombola con ite materièl lujech, prescion interna de presciapech 75 bar, gas zenza odor e color, no l’entesseea, ma dèsc d’empaz a tirèr l fià, no l’é n condutor eletrich. Un kg de Co2 lujech l fèsc vegnir fora 500 litres de gas. Temperatures per poder l durèr: - 20 + 60. L’estintor l’é n toch soul, zenza saldadures. La valvola de segureza la se aur a 180 bar.
Estintor Co2 ciarià con anidrida de carbonium (oggiva grija)
Polver
Polver
Da durèr per destudèr feghes de sort (A-B-C)* sun duc i feghes che produsc bronzes, lujies e da gas.
Da durèr ence sun aparac eletrics con bassa tenjion.
Cheche l fèsc: l sofoa, azion mecanica per destudèr la fiama e sfridament.
Carateristiches: no l sbrata e no l magna la pel, l peta fora Co2 a 100°-C
Che él pa ite te l’estintor a polver?
L’é ite n polver bianch sech sot prescion co l’azot, che vegn cà da sostenzes sintetiches o naturèles (bicarbonat de sodie o potassie, sèl, solfat de potassie o de amonie)
Curiositèdes en cont de l’estintor a polver:
L polver daìte l’é sot prescion co l’azot a 16 bar
Colaudazion de l’estintor a 74 bar.
Tempes per petèr fora l polver:
con cèria da 6 kg: 10 seconc
con cèria da 9/12 kg: 18 seconc
Estintores a polver: i pel aer n peis che va anter 1kg e 20 kg. Temperatura per poder durèr l’aparat: - 20 + 60. La valvola de segureza la se aur a 22 bar
Estintor a polver
sot prescion con l'azot
Estintor a polver
zenza prescion (l’é ciarià con pecia anidrida de carbonium che la lo met en prescion demò canche l vegn durà)
Modalitèdes de doura
Olà cognei pa stèr?
L’é ben fat i meter te n lech olache la jent la posse i veder e ge ruèr apede sorì!
Osservà semper che i vae!
Lejé polito la spiegazions stampèdes sul cartelin.
Co durèr l’estintor sul materièl dur.
Co durèr l’estintor sul lujech.
Durèr l’estintor te situazions senestres.
No stajé a ve n jir sobito dò aer destudà l fech.
Fajé la manutenzion de l’aparat vigni sie meisc!
Modalitèdes de doura!
- Cavà la spina de segureza
- Tolé te man la sbica
- Drucà fin junsom la mantia e spizenà envers la pèrt bassa de la fiama.
- Stajé dalonc assà da la fiames.
- Se fossa poosibol, percheche l regne de più, durà l’estintor mingol a l’outa.
- Se i vegn duré da più jent, fajé a na moda de ve meter duc da la medema man per no ve dèr d’impaz.
- Se durède l’estintor te locai seré, dò orì la fenestres e ciarià endodanef l’estintor ence se no l’aede desciarià deldut
Co durèr l'estintor sul materièl dur
co durèr l'estintor sul lujech
co durèr l'estintor te situazions senestres
No stajé a ve n jir sobito dò aer destudà l fech