Impianc eletrics
Encomai l’om no pel più fèr condemanco de l’eletrizità, tant te cèsa che ence de fora. Èste mai pissà a cotant che la é preziousa per l’om?
Canche vegn jù n temporèl o te mez a n lurier, de segur te sarès amò stat/a zenza lum. E demò te chel moment te entenes sie gran valor: no te veides la partida a la televijion, la machina da lavèr o l frigo no va, l computer no l se empea e no te pes nience lejer chesta piata… donca se aon usà via a dut chel benstèr che ne dèsc l’eletrizità (te cèsa aon duc n maraut de prejes, spines, soltres, fii eletrics, ridutores, aparac eletrics, lumes, sperlonges e c.i). Aboncont la corente no te la veides, ma canche te te ciapes n scorlon, encomai l’é massa tèrt. Se cogn enjignèr n impiant eletrich che l passenee co la normes de segureza, no se cogn ge sfrugnèr ite e no se cogn se l concèr enstesc. No tacà ite massa spines te na preja demò.
L’impiant eletrich l cogn vegnir metù ite respetan la normes CEI (Comitat Eletronich Talian). L’impiant l cogn vegnir metù ite da personal calificà che l cognarà dèr fora la Declarazion de Conformità a la normes de l’impiant metù en esser. L’impiant l cogn aer soltres de segureza (magnetotermich e desferenzièl). Te bagn no l’é benfat durèr aparac eletrics, desche siaciavei, rasoes e c.i., zenza dant se aer tirà ite n pe de ciuzé co la sola de goma, e apedejù la bagnadoa (pericol de se ciapèr na scolrlèda). Se no cognede, no durà prejes multiples (soraciareament de l’impiant che l se danejea). No ciarià massa aparac tacan ite la spines te na preja demò: i cavi eletrics de la preja podessa se sciudèr, col pericol che crepe fora l fech e che se rompe l’impiant. No stajé a sfrugnèr ite te l’impiant eletrich: emprevaleve de personal tecnich calificà. Osservà de serèr semper polito l frigo (se no l serède polito l motor eletrich l seghitarà a jir e l se sciaudarà). La antena de la televijion podessa doventèr n parasita. Se vegn l temporèl, fossa benfat che chi che stèsc te cèses soules i destude la televijion e che i tire fora la spina de coleament a l’eletrich e a l’antena. Se no podede fèr condemanco, durà adatatores per prejes multiples aposta, che podede ence comprèr, metan vèrda de no soraciareèr massa la linia de l’eletrich.
Cognede osservèr, se volede loghèr e fèr jir televijions, videoregistratores e c.i. ite te armeres o te autra mobilia, percheche i cogn esser destaché 10 zm da les pèrts, sora e ence vindedò. Fossa ben fat isolèr l tulin vindedò l’armer, destudèr aboncont la televijion canche no ge vardède, tiran fora la spina e no drucan demò i botons del telecomando.
Se durède na sperlongia, che per solit la é fata sù, tiràla fora duta da sie contegnidor: se farede coscita l cavo no l se sciaudarà e schivarede l pericol del fech che podessa crepèr fora percheche tel medemo temp vegn tacà ite massa aparac eletrics che consuma trop (fer da soprescèr, forn, fornel eletrich, saldadora).
L “Sèlvavita” l’é n strument che vegn logà olache taca l’impiant eletrich de na cèsa e che l sauta a na vida automatica, no fajan più passèr l’eletrich, se entravegn disperscions se se taca aparac eletrics roc o se adinfaò col corp tocion n element en tenjion. Ogne aparat l cogn esser coleà a tera con na spina a trei spinoc, e de chisc demò chel te mez l’é coleà a tera. Per desferenzièr anter l cavo de tera e chel de tenjion, osservà che l rivestiment de isolazion del cavo l cogn esser ṥal – vert.
L'ELETRIZITÀ
L’eletrizità l’é na carateristica fondamentèla de la materia, che sozet canche corpes che à cèria eletrica se arvejina e se slontanea. Dal pont de veduda microscopich dut chest capita canche la partizeles de l’atom les é ciarièdes: i protons del nucleo, che per solit i stèsc cec, e i eletrons, che i se mef trop de più, i reagesc crean l’eletrich.
En generèl, se trata de fenomens fisics- chimics che sozet a cajon de chesta interazions.
Dessema col magnetism, l’eletrizità l’é la interazion fondamentèla dita eletromagnetism. L’eletrizità la é responsàbola de fenomens fisics, desche la saeta, l ciamp eletrich e la corente e vegn a esser l’element fondamentèl de dotrei aplicazions industrièles desche l’elettronica e la potenza eletrica. L’eletrizità donca doventa l “servidor” mior de l’om e l simbol del mond modern. Co l’eletrich aon la lum te cèsa, la frabica la met en esser sie lurier e la é bona de arvejinèr jent che la stèsc dalonc. Sie contribut l’é stat de joament per descorir i secrec de la steiles, di atomes e de la vita.
La lum eletrica l’é chela cèria eletrica che per solit se mef tras n fil de metèl oputamenter tras n auter materièl condutor. L’eletrich l vegn definì, te la storia de l’eletrizità, desche l moviment de na cèria positiva, ma saon ence, se l moviment l sozet tras metèl, che aon l’eletrizità a cajon del moviment de eletrons negatives envers na cèria positiva. Enceben che sie stat dit ence dut chest, la definizion originèla la resta en pe. L simbol tradizionèl durà per la cantità de la lum (la cantità de cèria che se mef te n trat de temp) l’é l, e la unità de mesura tel SI l’é l’ampere. A na vida no tant formala a la eletrizità ge vegn dit ence amperaje, per analogia col termin voltaje.
Ti condutores de metèl, desche per ejempie i cavi eletrics, la eletrizità la sozet de gra a n moviment de eletrons (partizeles con cèria negativa), ma per i condutores no de metèl no l’é semper medemo. Aon l’eletrich ti elettroliti de gra al moviment de atomes e/o molecoles cèries de eletrich (ions) che i pel esser tant positives che ence negatives. Per ejempie, na zela eletrochimica la pel nascer con èga salèda da na man de na membrana, e èga neta da l’autra. La membrana la fèsc passèr i ions de sèl con cèria positiva, ma no chi che à cèria negativa; da chest nasc la eletrizità. L’eletrich, tel gas ionisà, no l’é auter che eltrons che se mef, desche ence i ions positives e negatives. Te l’èga giacèda e ti solids eletrolitics, la corente la nasc de gra a n moviment de protons.
Schem de sumèda di efec de la corente:
1-3 mA PERCEZION: no l’é pericol o risesc per la sanità
3-10 mA SCORLÈDA: pèr che te aesses la formies e te podesses fèr movimenc de reazion.
10 mA TETANISAZION: se tira duc i muscoi. Se l fil de l’eletrich l vegn tocià co la man, l muscol no l mef più e doventa senester destachèr l corp.
25 mA Te stentes a tirèr l fià percheche l muscol che serf per respirèr l se tira e percheche l’eletrich tocia i nerves che i serf per tirèr l fià.
25-30 mA TE SOFOES: i muscoi che serf per respirèi i é tant tiré che te podesses morir sofoà.
60 – 75 mA FIBRILAZION. Se la corente la tocia l cher, chest l podessa fèr fadìa, la fibres cardiaches les se tira a na vida no regolèra e te podesses ence morir
I aparac eletrics
Co se comportèr
Fazile, te les cognosces jà, donca bèsta demò les recordèr, opuramenter te podesses ge les ensegnèr a chi che amò no i les cognosc. Aboncont l’é benfat fèr dut chest duc i dis coche carenea. SEMPER E DAPERDUT.
- Se cogn semper destudèr l sciolter generèl dant de meter en esser duc i intervenc su l’impiant o sui aparac eletrics.
- Canche se neteea o se concia n aparat eletrich, dantaldut se cogn l destachèr da l’impiant eletrich, tiran fora la spina. Se cogn semper destachèr la spina dant de neteèr n ciuciapolver, dant de sièr fora l frigo, neteà fora dantfora da la giacia, dant de mudèr fora n tubo da la machina da lavèr che pèrt èga e c.i.
- Se cogn semper meter vèrda a durèr n fer da soprescèr. Se cogn scialdi destachèr la spina del fer a vapor dant de l’empienir endòdanef de èga, osservèr che l fil eletrich l sie entrìech e fèr a na moda che no l toce la pèrt ciauda del fer, amò apede no se soprescia se se à i piesc o la mans moles.
- Se duron aparac eletrics te bagn o te cambres tumies se cogn meter vèrda amò de più: l’èga e l tumech smaora amò de più i pericoi leé a l’eletrizità; donca, canche durède l siaciavei, l rasoi e c.i. o etres picoi aparac eletrics se cogn aer la mans e i piesc suc e se tirèr ite n pe de ciuzé isolanc, zopeles de goma e c.i., no a contat col fon.
- Durà manco che podede ridutores e spines multiples, se mai stajé ben ascorc.
Se ciariède più che un aparat con na preja soula, i fii eletrics i podessa se sciudèr massa, podessa crepèr fora l fech e l’impiant l podessa se rompir. Per chest fossa ben fat no durèr ridutores e spines multiples pervedan n numer de prejes aldò, te vigni cambra. Chesta prejes les cognarà esser aldò de la normes e aer na coridura sui bujes a na moda che posse ite demò la spines
- Canche tirède fora na spina da la preja, no stajé a tirèr fort l fil: l fil l podessa se destachèr da la spina o adertura la preja la podessa se destachèr dal mur, col gran risech che i fii i se toce fajan sutèr l’impiant .
Precauzions se te cèsa l’é picoi bec: vardon de no lascèr aparac eletrics e componenc eletrics taché olache ic pel apede. I jeghes eletrics i cogn vegnir ciarié con tenjion n muie bassa (p. ej. 12 Volt) tras trasformatores de segureza. I bec no i pel durèr i aparac eletrics se danfora no i à desmostrà de saer i durèr e i pericoi che podessa entravegnir.
Aparac eletrics
Ve meton dant dotrei consees per cerner i aparac più segures anter duc chi che se troa fora per la boteighes. Bèsta demò cognoscer i simboi e i elemenc che ne fèsc entener la carateristiches de segureza
L’é l simbol de l’I.M.Q. l’istitut di Marchies de Calità, che no l vegn tacà sù demò sui materièi eletrics, ma ence sun chi a gas, e l zertea che chel prodot l’à passà con ejit positif duta na lingia de controi finalisé per verifichèr sia calità e segureza. Met vèrda: te la Tèlia no l’é de òbligh meter sù l marchie, e te etres paìjes enveze no la é coscita; donca sion nos che cognon zertèr che chest requisit de calità e de segureza l sie stat tacà sù su l’aparat che compron.