I impianc a gas

De segur l gas l’é l’element più pericolous che pel fèr crepèr fora l fech te na cèsa percheche tras sie mescedament col COMBURENT (l’òssigen te l’aria), l pel peèr fech ence demò con na picola fontèna de calor (tiza). Con n mescedament prezis l podessa ence sćiopèr e danejèr l frabicat, estra che la cèses dintornvìa, o adertura les dessatèr (se tegnon la bombola sun barcon, se chesta la cognessa sćiopèr, aron manco dans, percheche te chest cajo l gas no l troa nia che ge dèsc de contra).
I impianc a gas
CALDAIES PER L’IMPIANT DE SCIUDAMENT A GAS (metan o gpl)
La zentralines termiches per la cèsa les cogn esser fates respetan la normes UNI – CIG (da veder www.uni.com.); L local olache vegn pojà la caldaia l cogn aer n busc de ventilazion permanent (MIN. 10 zm x 10 zm). L personal tecnich calificà l cognarà verifichèr na outa a l’an se la caldaia la va coche carenea. I mesi che va a GPL no i pel stèr te locai sot strèda. Và ite te cèsa demò canche ties segur de no sentir più puza da gas. I gas duré maormenter te cèsa l’é l METAN (93% del consum nazionèl) e l G.P.L. (Gas de Elech minerèl).
Co fèr a mudèr la bombola te cèsa
Tegn sot control l tubo flessìbol de goma brun che coleea l tubo de metèl al fregolèr de cojina, osservan che no l sie pojà apedejù fontènes de calor, che no l sie piegà e che no l’abie strentures, che la croates da les pèrts les sie serèdes polito a na moda che no les se destache.
L tubo de goma l cogn vegnir mudà fora dant che sie fora i termins scric soravìa. Per esser più segures durà demò tubi col marchie IMO – UNI – CIG, sun chi che cognarà esser scrit l’an dò da chel che no l’é più bon (chierì la scrita “da sostituire entro il … “)
Aboncont mudàlo amàncol vigni 4 egn, percheche col temp l podessa se secèr e se crepèr.
Dotrei consees:
Dantdaldut: sera semper la spina del gas canche te te n vès.
Se te sentes puza da gas:
- no empeèr fiames (fulminanc, cialines) e no tachèr ite o empeèr nia che posse creèr tizes desche l solter, ciampanìe o l telefon;
- spalanca sobito ujes e fenestres per fèr vegnir ite aria bona e fèr jir fora l gas.
- se te pes, sera la spina del gas del contator o chel de la bombola.
- Domanege a n tecnich calificà che l te mete sù n aparat che segnalea l gas.
- Dant de te n jir a dormir sera la spina del gas.
- Canche se cojina met vèrda a la fanes che te metes sora fech, soraldut se l’é vèlch che boe;
- Vèrda che l tubo de goma brun no l sie apedejù fontènes de calor, che no l sie piegà e che no l’abie strentures e che da les pèrts l sie serà polito.
- Recordete de mudèr l tubo de goma brun canche no l’é più bon (vèrda la dates sul tubo)
- Se l’é possìbol, no tegnir la bombola te cèsa, ma metela de fora, no a soreie e dalenc da fontènes de calor.
- No meter bomboles te locai sot tera;
- No besegna tegnir sù massa bomboles pienes o vetes, ne te cojina, ne te caldaia, o te cèneva: se la bombola de GPL perdessa gas, chest l restassa via per bas e no se pel l desgorjer.
- I auti che va a GPL no i cogn stèr te locai sot tera e sot a strèda, ajache chest gas peisa più che l’aria, e donca se risia che l se poje via per bas zenza poder l desgojer.
- No empeà forminanc e/o fontènes de calor enlongiajù la coridures de la bomboles, apedejù la bomboles e apedejù contegnidores de vèlch che podessa ciapèr fech, soraldut se siede regolé con guanc sintetics. Recordave che tropa outes la bomboles de spray les à ite gas che pel ciapèr fèch.
- Per sciudèr ite no durà brajei o picoi fornìe averc, ajache l’ossid de carbonie l’é più pesch che l’aria e, se l resta ite tel local, l ge fèsc mèl a l’om. Muda fora semper l’aria ti locai olache l’é gas che entessea e recordete che, se vegn durà aparac che và a GPL (bomboles), besegna tegnir avert, soraldut i locai più basc, percheche l gas che vegn fora da la bomboles l se poja jabas percheche l’é più pesoch che l’aria.
- Per capir se l’é gas l’é ben fat meter sù doi spines, una daìte e una defora, a na vida da poder controlèr che vegne serà coche carenea. Per chest se pel se emprevaler ence de spines da meter su la bombola o sul contator.
- Ti locai olache vegn durà l gas cogn vegnir pervedù n busc aposta per fèr passèr l’aria (cojina e c.i.) e se cogn tegnir trop la fenestres avertes.
- Se te stès te na cambra picola, se l’é ite gas e no l’é stat spalancà assà, te stentarès a tirèr l fià col risech de morir .
- Se te mudes fora la cojina, osserva che la sie endotèda de duc i aparac de segureza aldò e che no i fèsc passèr l gas canche se destuda la fiama. Fossa miec comprèr na cojina co la piastres eletriches. A chesta vida smendrarede l risech del gas te cèsa.
L metan o G.P.L.
L METAN l’é n gas naturèl che l vegn binà sù dal teren e che l rua fora per la cèses de gra a tubazions aposta, passan fora per n cotator logà de fora da la cèses. L metan l’é più lijier che l’aria, con chela che l se mesceda sorì e l và en sù.
L G.P.L. l’é fat col butan e col propan, doi gas che i vegn cà dal rafinament del gaselech. L vegn venù te bomboles con desvaliva dimenjions (da 10 a 25 kg) o dat fora ti destributores (per i auti). Chisc doi gas no i à odor e color, ge vegn dat n odor che serf demò percheche l’om se n adae che l’é chest gas te l’aria. Te la bombola l gas gpl l’é lujech al 75 % e de gas per l 25% e l se mesceda co l’aria per l 3%; daìte la bombola la é anter i -4° C e i – 25° C. La colaudazion del barijel de la bombola de gas se la fèsc coscita: dò aer empienì ite la bombola de èga, se la porta a na prescion de 100 bar.
N liter de G.P.L. lujech corespon a 250 litres de gas. Chest gas l vegn spent ite con na gran prescion te contegnidores, doventan lujech, e chisc i vegn empienì ite ruan a n livel olache soravìa resta gas, che dapò l vegn fora da spina e se pel l durèr. A chesta vida n muie de gas l pel stèr te picoi volumes, ma l’é ence vera che demò mingol de gas che vegn fora da la bombola l pel empienir n ambient che l podessa ence sciopèr.
Metan e G.P.L. no i é velenousc, ma endèna la combustion (desche semper canche crepa fora l fech), i consuma l’ossigen en esser te l’ambient e i produsc gas, avisa anidrida de carbonium e l’ossid de carbonium (che l’é velenous).