Ti trovi in:

Home » Arees tematiches » I Studafech » Vich » Prevenzion

Prevenzion

Immagine decorativa

La prevenzion, te duc i setores, la é dalbon emportanta per schivèr i pericoi.

Ve meton dant dotrei ejempies de chel che a man a man sozet duc i dis: perché pa d’invern per jir stroz se tiron ite roba grossa? Per no se ciapèr ite l freit e la broa. Perché pa meton jù n tapé tedant a usc de cèsa? Per no mocignèr l fon. Da chisc dotrei ejempies podon entener che, zenza se n adèr, fajon prevenzion. Ma la prevenzion no la cogn vegnir fata demò per la robes che à pech valor, anzi, più l livel del risech l’é aut, e maormenter cognon meter vèrda e stèr ascorc. Aboncont no la va semper coscita: perché pa te auto cognon se ciolèr? Per no se fèr mèl, se cognassane smachèr co l’auto! Ma viapura, cotenc éi pa che dalbon se ciola? L’é sobito fat e l’é sci sorì, desche se tirèr ite n paletò! Perché pa te cèsa cognassane aer n estintor? Per entervegnir de fata se crepa fora l fech te cèsa! Cotenc éi pa che à dalbon n estintor te cèsa? La jent cogn ge dèr maor peis a la prevenzion, per schivèr dans gregn e per no vaèr canche l’é massa tèrt. La maor pèrt de la jent, dò che ge à ciapà fech l ciamin, à dit: “Marijene, se aesse fat neteèr miec l ciamin fosc no fossa sozedù nia…”. De fat, dal pont de veduda statistich, chi che, per rejons de manutenzion fata no coche carenea, à abù fech te ciamin, l’é doventà n ejempie da tegnir en consciderazion per la cura e la prevenzion contra chest risech.

 Normatives

La normatives per la prevenzions e la normatives contra l mèl da fech les é states scrites te desvalives codejes e decrec lege più o manco articolé. Nos no cognon ve dèr duc i codejes, percheche chisc i muda aldò de la situazion (cèsa, lech de lurier, normes per l depojit de G.P.L. e c.i.). Chi che vel saer inout coche cogn vegnir logà n impiant de sciudament aldò de la normes, chi che vel saer chel che se cogn aer (estintores, sortides de segureza, e c.i.) percheche sia atività de lurier la respete la normes, chi che vel meter en doura la normatives volontères UNI (podede jir ence su la piata internet www.uni.com) e per duc i etres caji no pervedui, i pel se oujer a l’ofize Prevenzions del Comando Provinzièl di Studafech de Trent.

Ofize Prevenzion contra l mèl da fech

Strèda Secondo da Trento, 2 TRENT

Telefon: 0461.492222

Responsàbol: enj. Paolo Bosetti

Chest ofize se cruzia de meter en esser duta la ativitèdes che serf per prevegnir l mèl da fech sul tegnir provinzièl, aldò de la normes statèles, regionèles e provinzièles, se cruzian de la istrutoria per vardèr fora i projec, per dèr fora i nulla osta provisories, i zertificac de prevenzion contra l mèl da fech e per responer a la domanes portèdes dant en cont de chest. L tegn sù e l getesc l’archivie de papier e eletronich del setor

L ciamin

Immagine decorativa

L ciamin de na cèsa (de na majon privata, per se capir) soraldut de n fregolèr o de n fornel, ma no demò, l cogn vegnir netà aldò del regolament de comun. De fat l sevije de netijia di ciamins, de obligh te vigni comun (aldò de l’art. 14 L.R. dai 20.08.1954, n. 24 e m.f.d.) l pel vegnir metù en esser a na vida direta dal Comun opuramenter l pel vegnir fat da firmes privates che à i requisic pervedui da la lege. I ciamins di fregolères e di fornìe i cogn vegnir neteé amàncol una outa a l’an (i comuns da mont desche i nesc, che i é a passa 700 mt s.l.d.m. i oblighea a neteèr l ciamin ence doi outes a l’an). Per i fornìe a gas, enveze, no serf fèr tanta manutenzion, e l’é pervedù de netèr l ciamin na outa vigni doi o trei egn, aldò de la situazion. Aboncont se cogn fèr referiment semper al regolament de comun. L ciamin l cogn vegnir neteà semper da jent spezialisèda e no se pel se rangèr. Chest ence percheche l personal calificà l podarà verifichèr se l ciamin l’é entrìech e segnalèr se ite per anter l’é vèlch sfessa o vèlch che podessa fèr vegnir fech te ciamin, soraldut te la pèrt olache l ciamin passa fora l cuert.

Immagine decorativa

I ciamins de na cèsa, soraldut chi de n fornel o de n sporert, l cogn vegnir neteé aldò del Regolament de Comun. 

Immagine decorativa

De segur l gas l’é l’element più pericolous che pel fèr crepèr fora l fech te na cèsa percheche tras sie mescedament col COMBURENT (l’òssigen te l’aria), l pel peèr fech ence demò con na picola fontèna de calor (tiza). Con n mescedament prezis l podessa ence sćiopèr e danejèr l frabicat, estra che la cèses dintornvìa, o adertura les dessatèr (se tegnon la bombola sun barcon, se chesta la cognessa sćiopèr, aron manco dans, percheche te chest cajo l gas no l troa nia che ge dèsc de contra). 

Immagine decorativa

Encomai l’om no pel più fèr condemanco de l’eletrizità, tant te cèsa che ence de fora. Èste mai pissà a cotant che la é preziousa per l’om?

Immagine decorativa

Te chesta sezion ve vegn portà dant i estintores, aldò de sia doura se cognessa crepèr fora l fech. Avisa vegn despiegà sia percacenza per destudèr l fech. 

Immagine decorativa

Saede a che che corespon i numeres che lejede su la tabeles tachèdes sù sui mesi che mena stroz materièl lujech che pel ciapèr fech? (desche i camion co la ciasternes de penzin?)