Troes e percorsc

Te Fascia vegn sport sacotanta possibilitèdes per fèr raides e promenades, che é più o manco senestres, tant fora per i paijes che sa mont;

L "Troi di Ladins" l é na raida de 85 chilometres che se pel fèr en autonomia e segureza, l é pervedù 15 fermèdes, con sacotanta variantes per jir deretorn ti paijes de la val.
L codejel l perveit: na mapa genèrèla scèla 1:100.000 de dut l percors, 15 fermèdes con descrizions prezises, 15 mapes de cartografìa de detai dintornvia vigni fermèda, dac statistics e uteza, schedes de geologia e de cultura ladina, 40 fotografìes, encadrament storich, culturèl e ambientèl de Fascia.

Se pel se goder l bel del ambient en scapin a Moena.

Visavì la fermèda de la corieres loghèda enlongiajù la Strèda Statèla, se va en su per Strèda Don V. Valentini; se rua sotite la crepes no tant autes del Ponjin, se va inant passan fora per na strèda pianejina strèdes no tant ertes.

Dal zenter de Ciampedel se và ju per Strèda de Pènt de Sera che mena aló da la forenadoa de Col Rodela. Do aer passà via l pènt su la Vèisc se va en ite do la strèda del bosch, da la man cència del ruf.

Dal zenter de Moena se va en su envers Strada Salejada e cò se rua al bivie aló dal festil "del Dante", personaje storich de Moena, se outa a man dreta envers Strada de Moene e do se outa a man cencia envers Strada Saslonch; do se và inant donca su la strèda che passa fora a mesa costa i pré soravia l lech de Pec.

Pontan via da Pera da Strada de Ciadenac, se và inant su la strèda enlongiajù l ruf de Soal, che do se cogn passèr via; do se rua te Strada de Rualp che mena sa Moncion, fajan l percors de la Via Crucis.

Passà via l Hotel Belvedere te Strada Murada - da olache se pel ruèr sorì dal zenter de Vich passan per Strada de Val e Strada de Somcosta- se va en ju, da la man a cencia de la strèda statala, envers la vila de Larzonei.

Do aer passà via l'andadora fata su aló dal parch di jeghes, se va inant da la man a cencia de la Veisc, se va su per na picola erta ruan sul crousdevia co la strèda de bosch che da la man dreta vegn en ju da Soraga Auta.
L é na belota spazirèda de grop. Restarede encanté dedant ai paesajes più bie de duta la Dolomites, olache dut recorda la contia de Re Laurin e la storia di pionieres del alpinism.

Na spazirèda dassen enteressanta fora per la valèda strenta e longia, che la ponta via ta Dèlba (m. 1.517); apedejù la forenadoa se se n arloea sul troi n. 602, che scomenza timpruma con na pruma erta, che à n muie de utèdes fora per l bosch, e che porta a passèr via l prum dislivel de la val ruan sun Locia de Contrin (m. 1.736).
N troi aposta per i joegn esploradores. Ruarede sun Piz Boe olache l panoram l é tant bel che no volarede più jir de retorn a cèsa.

Co la forenadoa de Vich se rua sobito sun Ciampedie (m. 1.998), n pian te mez al bosch da olache se pel se goder na veduda da marevea su la Dolomites de Fascia.