Mapa de Fascia

I ciaciadores mesolitics, jà dai tempes de la preistoria, i é vegnui su per la valèdes Dolomitiches, olache i à fat su sie prumes insediamenc staboi a scomenzèr da l’età del bron (1800 A.C.) Ence te Fascia l om l rua a aer sie prum endrez sozièl a scomenzèr da la seconda Età del fer (V sec. a.C.) delaite de la cultura retica che se pel veder e aprijièr te sacotenc sic, desche sun Col di Pigui a Mazin.

Fascia l é una de la valèdes dolomitiches de maor nonzech. Troon sie comuns e fora per duc e sie chisc comuns passa la Veisc; a Fascia, amò apede, ge fèsc da cornisc la crepes più emportantes de la Dolomites: la Marmolèda, l Sela, l Saslonch, l Ciadenac e l Latemar, ma ence crepes no dolomitiches desche i Monciogn.

D'istà Fascia doventa na palestra a l'averta e, da Moena a Cianacei, vegn endrezà sacotanta gustegola ativitèdes sportives. Free - climbing, nordic walking, golf, rodes da mont: chisc l é demò dotrei di sport che pel vegnir fat te val. Fascia, con chel che la pel sporjer, la é bona de sodesfèr dut chel che la jent se speta en cont de chest. Chi che à gust de fèr sport e che vel passèr sia feries a na vida ativa e a contat col ambient, no pel verjumèr cheta ocajion.

Te mez a la Dolomites, te Fascia, tel Trentin, se pel veder la più bela crepes de chest grop de monc: la Marmolèda, l Saslonch, l Ciadenac, l Sela e i Monciogn.
Da pech Fascia é doventèda na val turistica e i ghesc' pel se goder de bela vedudes, d'istà i pel jir a se rampeèr sun sacotenc parees de crep e d'invern i pel jir coi schi e co la brea sun portoes endrezé coche carenea

Te Fascia l'é sacotenc lesc de cult che te pes jir a veder e descorir te sia beleza.
La neves che vegn scrit te chesta sezion les vegn cà dal liber "Testimonianze di storia e d'arte nelle valli ladine", scrit da Eugen Trapp e publicà del 2006 da l'istitut ladin Micura de Rü.

Te chesta sezion te vegn portà dant i desvalives musees en esser te Fascia.

Se trata de na cartografìa virtuèla che à n despositif dassen intuitif, georeferenzià, tridimenscionèl e soraldut, che no perveit negun cost

Te chesta sezion te saprès i evenc, la scontrèdes e la manifestazions che vegn endrezà te Fascia.
Chesta l'é la lingia de la sociazions en esser te val

L Comun General de Fascia l gestesc dotrei ativitèdes en cont del stravardament del ambient e de la manutenzion del teritorie.

L projet "Lurèr fascian" l vegn ca da na colaborazion nasciuda del 2013 anter l Comun General de Fascia, la sociazion di Artejegn e di boteghieres de Fascia, con chela de sparpagnèr fora l'identità ladina te Fascia ence tel setor de l'economia, con chela de spenjer i fascegn a se emprevaler di artejegn e di boteghieres dal post, a na vida da fèr cognoscer miec i servijes che aon a la leta sul teritorie, soraldut te chisc egn de crisa economica. Se trata de endrezèr n vademecum dut per ladin con ite l inom e l contat de la firmes di artejegn e de la boteighes de Fascia, che ge vegnarà sport a duta la families de Fascia; se l sentadin l vel se emprevaler di servijes, no l cogn fèr auter che tor ca chest codejel e tor contat coi artejegn a na vida n muie sorida. Dant de la publicazion scrita, vegarà publicà su la piata internet del Comun General na verscion da poder agiornèr acioche ence etres operatores economics i posse la veder e, semai tor pèrt a la scomenzadiva dant che chesta publicazion la vegne stampèda. I artejegn e i comerzianc che vel tor pèrt al projet, pel se oujer al Ofize per i Servijes Linguistics del Comun General (n de telefon 0462-764500 opz. 4 o a la direzion mail cultura@cgf.tn.it ) per fèr a saer i dac de la firma, enjontan la autorisazion che se pel desciarièr chiò de sot. Chest servije l vegn sport debant.
|

Dotrei dac statistics dac fora da l'Istitut de Statistica de la Provinzia de Trent
Fontèna: I.S.P.A.T. (apre il link in una nuova finestra) (apre il link in una nuova finestra) - Istitut de Statistica de la Provinzia Autonoma de Trent