Referimenc storics

I ciaciadores mesolitics, jà dai tempes de la preistoria, i é vegnui su per la valèdes Dolomitiches, olache i à fat su sie prumes insediamenc staboi a scomenzèr da l’età del bron (1800 A.C.) Ence te Fascia l om l rua a aer sie prum endrez sozièl a scomenzèr da la seconda Età del fer (V sec. a.C.) delaite de la cultura retica che se pel veder e aprijièr te sacotenc sic, desche sun Col di Pigui a Mazin.
La “conquista” de la Rezia da man de Druso e de Tiberio (15 a.C) ge à dat l met ai romans de zivilisèr l raion, scomenzan chel prozes de influenza e de barat linguistich che à portà a creèr i idiomes retoromanc o ladins.
Endèna l Medioeve aut se à svilupà, de gra al poter di Longobarc, vides particolères de autogoern che les é a la basa de la comunità generèla de Fascia: chesta istituzions, che les é doventèdes più staboles tras la fondazion de la Pieif, per secoi les à raprejentà dalbon i zentres del endrez zivil e eclesiastich.
Col XI sec. Fascia la é jita a fèr pèrt del Prinzipat episcopal de Persenon, fora che Moena che enveze la é stata sot al dominie de Trent scin al XII sec. La jent de Fascia, per egn alalongia, à scialdi cognù scombater contra l piscop de Persenon per mantegnir sie privileges de autonomia e de libertà, basé sul control diret e su la proprietà de duc de la maor pèrt del teritorie, soraldut di bosć e di pèscoi sa mont. Endèna l’epoca moderna, Fascia la é sata leèda dal pont de veduda storich, co l’autra valèdes ladines del Sela, per chel che vèrda l ambit politich – aministratif del imper asburgich.
La veres napoleoniches, veres olache i fascegn a cognù scombater n muie apede a la armèda populèra tiroleisa per denefer la “patria”, à portà a abolir la prerogatives comunitères e a tor ju la istituzions de autogoern local.
A la fin del 800, la “descorida” de la Dolomites da man di geologhes e di esploradores à servì per sparpagnèr fora te duta la Europa l mit romantich de la Crepa Spavides, condizion che à portà a la creazion de na industria alberghiera su la Dolomites
Ence te Fascia, la Gran Vera à ferà chisc prumes tentatives e chest event à destrametù n muie duc i ladins: col 1915 l front dolomitich l é stat sun dut l confin de la Val, scomenzan da la Marmolèda enscin a aló da Boce;
Ence la union del Tirol meridionèl al Regn de la Tèlia à abù efec n muie emportanc per l leam de duc i ladins, che – do aer perdù i leames economics veiores co la provinzies del imper – i é stac spartii te desvaliva entitèdes aministratives dal regim fascist. Enceben che sie sozedù dut chest, ades presciapech 30.000 jent de la valèdes del Sela (Badia, Gherdena, Fascia, Fodom e Ampez), à tegnù su la veia rejonèda ladina.
Enceben che con desferenc livie de tutela e de recognosciment giuridich, la comunanza ladina la é lezitenta e stolza de portèr dant sia identità e de sparpagnèr sie lengaz te duc i setores de la vita sozièla: te la scola, ti mass media, te la produzion editorièla, te la vita artistica. La imagines les moscia reperc storics tegnui su te Museo Ladin de Fascia (apre il link in una nuova finestra (apre il link in una nuova finestra)