Ti trovi in:

Home » Mapa de Fascia » Gejies

Menu di navigazione

Mapa de Fascia

Gejies

Immagine decorativa

Te Fascia l'é sacotenc lesc de cult che te pes jir a veder e descorir te sia beleza.

La neves che vegn scrit te chesta sezion les vegn cà dal liber "Testimonianze di storia e d'arte nelle valli ladine", scrit da Eugen Trapp e publicà del 2006 da l'istitut ladin Micura de Rü.

 

 

 

Immagine decorativa

La neva gejia de Pera la é stata projetèda da l'architet G.Marchegiani e da l'enjegner P. Mayr. Del 1975, da Nadèl, te chesta gejia l'é stat dit messa per la pruma outa. N muie bel l mosaich sul parei vindedò l'Utèr Maor, fat sù da pech, e la vedrièda, con sie bie colores  sgalizienc. Sun sagrà troa lèrga na bela statua de la Madona.  

La pìcola gejia de Sènt'Ana la é loghèda sa Medil. La é stata fata su del 1742 e sagrèda del 1747. Daìte se pel veder dotrei chèdres de Giovanni Felicetti.

Immagine decorativa

La pìcola gejia de Moncion la é stata fata sù del 1775 e sagrèda a Sènt'Ana. Daìte se pel veder i bie depenc de Francesco Bernard (Franzeleto) del 1899.

Immagine decorativa

La pruma testimonianza de na capela a Dèlba la é del 1410 canche Cristano da Dèlba l'à ciapà la permiscion dal Piscop de Persenon per fèr sù na pìcola capela dedichèda a Sènt Antone, che l'aessa podù servir ence per la jent de paìsc. Defora la gejia la é del stil del gotich tardif, enceben che sie stat enjontà n toch più modern. Su l'Èrch Sènt e te la navata se veit depenc a fresch del Renasciment. Te la nicia junsom al lèster troa lèrga n Crist ressuscità sun n pedestal, olache se pel lejer la scrita CHRISTVS. Amò apede se pel veder trei apostoi, e fazile, dut entorn se podea veder na tornada de apostoi.

Chesta gejiola la é sun Sèn Pelegrin e la é stata fata su endodanef del 1934. Aló, dant, l'era na capela, che la era enlongiajù a n alberch per viandanc, gestì timpruma e per set egn alalongia da l'orden de S. Pelegrin, e dò dai laics. Tant la capela che l'alberch i é stac batui jù endèna la gran vera. Dò la gejiola la é stata fata sù endodanef e la é stata dedichèda a Sènt Antone da Pèdua. 

Immagine decorativa

La gejia, che la é stata fata su sun n col soravìa Vich, la vegn nominèda ti documenc demò del 1237, enceben che la sie stata fata sù dant. Tel santuarie de Sènt'Ugèna se veit n gran depent a fresch che moscia la storia de la sènta e n utèr da porteles zipià fora dassen maraveous. Te mez l'é la statua de la Conzeta, a man cència Sent'Ugèna e a dreta sènta Margareta. Sul celor del lester se pel veder depenc con sù agnoi, agnoi sonadores, profec, evangelisc' e sènc e te mez na raprejentazion rèra de la Trinità te na persona soula con trei musc.

La gejia de Sèn Vile la é sun n col, soravìa Moena, con sie ciampanil fat sù col stil gotich. Daìte se pel veder sacotanta operes, anter cheles la pèla de l'utèr del pitor da Moena Valentino Rovisi, sun chela che l'é stat depent Sèn Vile coi sènc Massenzia e Jan Nepomuceno. Ence la coltrines depentes dintornvìa la pèla les é states fates da Rovisi.

Immagine decorativa

Del 1245 vegn contà per la pruma outa de chesta gejia ma seguir la é stata fata sù dant. I resc' di depenc sui parees l'é chi più de valor e veiores de duta la val. La parbuda defora la é de stil post gotich / gotich tardif

Immagine decorativa

Vegn scrit en cont de chesta gejia per la pruma outa sun n document del 1505, aboncont se peissa che la medema la sie stata fata sù dant (XV secol). Ti egn l'é stat fat n muie de intervenc con chi che l'é stat mudà e smaorà l frabicat originèl e l resultat l'é la strutura che se veit anchecondì. L'utère maor che l'à la parbuda del stil del prum baroch se peissa che timpruma l sie stat logà te na gejia parochièla de Busan; dapò, enscin al 1802 chest lé stat logà te la gejia parochièla de Sèn Jan a Vich. Te la nicia zentrèla l'é ite la fegura de la Madona Neigra col Bambin e dutentorn a ela l'é agnoi. Te la nices laterèles se pel veder la statues di Sènc Piere e Paul.