Menu di navigazione

Arees tematiches

Ladinhotel

Immagine decorativa

L nasc del 2010 da la colaborazion anter l Comun General de Fascia e i joegn hotelieres fascegn, da na reflescion dessema sul valor enjontà che l’identità ladina pel ge dèr a Fascia, ence a livel economich.

L projet l é ejit de n confront fora e fora anter i operatores economics e i enc che se cruzia de lengaz e cultura sul teritorie, con chela de ge sporjer ai ghesć l’identità ladina, che la conjobia la reijes linguistiches e sozioculturèles del popul ladin e la realtà economica che pervèl sul teritorie, apontin l turism. L é desche na sort de marketing identitèr che aboncont no l ven demò cultura, ma l ge dèsc l met al hotelier ladin de cognoscer semper più inout e de sporjer con consaputa sia identità, che la dèsc l met de se tor fora dai etres e de sporjer calità sćiantiva e originèla.

Coscita del 2010, te l’ocajion de la seconda edizion de l’”Aisciuda ladina - festa del lengaz” (che vigni an de mé la se met dant de tratèr n argoment leà a l’identità ladina e al teritorie), l é peà via na lingia de scomenzadives concretes che les posse caraterisèr l conzet de “Ladin Hotel”, co la colaborazion di Servijes Linguistics del Comun General de Fascia, desche ent che coordenea, e col Museo Ladin de Fascia, desche ent de referiment per la cultura, l lengaz e l’identità.

Chiò sotìte vegn portà dant la scomenzadives metudes en esser enscin ades tel chèder del projet “Ladin Hotel”:

-        traduzion per ladin di sic internet di hotie, con chela de soscedèr la curiosità del ghest en cont del lengaz de mendranza;

-        traduzion de menues e rezetes per ladin;

-        regoeta de pensieres, dic e proverbies per ladin per ge dèr l benvegnù ai ghesć del hotel;

-        proponeta de durèr ence l ladin tel scriver fora te desvalives lengac i servijes sporc delaite dal hotel;

-        Ciocoladin: ciocolatin ladin pissà da la Conditoria Reinhard;

-        curt test informatif su l’identità, l lengaz e la cultura ladina, a la leta te la verscions talièna, todescia, ingleisa e ladina, da meter te la cambres di hotie apede a na curta descrizion del projet “Ladin Hotel”;

-        proponeta de endrezèr na picola regoeta de publicazions su l’identità ladina da meter fora ti hotie: en colaborazion co la Scola Ladina de Fascia l é stat enjignà na scafa aposta con colores e materièi tipics de la ladinità; l projet l é a la leta di hotelieres de Fascia;

-        perferida de seres de informazion sul lengaz e su l’identità ladina per i ghesć;

-        corsc intensives su la storia, la sozietà, la cultura e l teritorie ladins co la colaborazion del Museo Ladin de Fascia;

-        club “Amisc del museo”: per poder se emprevaler de la scomenzadives del Museo Ladin de Fascia con perferides de desvaliva sort;

-        curc filmac de storia, cultura e tradizion ladines metui en esser dal Istitut Cultural Ladin “Majon di Fascegn” e a la leta di hotie de Fascia;

-        dessegnes con gropes de besties desvalives con apede i inomes ladins endrezé dai scolees del Liceo artistich e da ge portèr dant ai picioi ghesć, da encolorir e portèr demez, a la leta ence sun file.

Tel chèder del projet “Ladin Hotel” e co la colaborazion del Pian di Joegn de Raion “la Risola”, ge é stat proponet ai joegn fascegn de meter a jir n grop de animazion dal post, che l ge sporje al teritorie animazion per ghesć con contegnui de storia, cultura, musega e lengaz ladin. Ge domanon ai operatores turistics co colaborèr al projet con idees e proponetes.

 

Per informazions sui projec e per aer i materièi porté dant podede ve oujer a chisc contac:

cultura@cgf.tn.it

tel. 0462. 764500 int 4.

Chiò podede troèr na regoeta de menues per ladin da portèr dant te vesc restoranc, metuda ensema col didament del Istitut Cultural Ladin “Majon di Fascegn” . Se durède de autra traduzions, sion a la leta.

Chisc tesć per ladin, talian, ingleis e todesch podede i durèr per ge dèr curta informazions su l’identità ladina ai ghesć.

I dessegnes de la besties con i inomes per ladin, fac dai studenc del Liceo artistich de Poza, se pel i durèr per ge i dèr ai picioi ghesć de vesc hotie, restoranc e cartieres o per stampèr la toaes de papier da meter sora desch.